{"id":725,"date":"2014-03-15T17:40:40","date_gmt":"2014-03-15T17:40:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.joseplluissilvatobella.com\/?p=725"},"modified":"2017-11-27T17:41:50","modified_gmt":"2017-11-27T17:41:50","slug":"formar-se-o-morir-laboralment","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/formar-se-o-morir-laboralment\/","title":{"rendered":"Formar-se o morir laboralment"},"content":{"rendered":"<h2>VII Trobada de Col\u00b7legis Professionals de Catalunya<\/h2>\n<h2>I Trobada d\u2019Aedipe Catalunya<\/h2>\n<p>Per setena vegada el Sal\u00f3 Futura, la fira dels m\u00e0sters i postgraus de Fira de Barcelona, va acollir ahir la jornada de M\u00f3n Empresarial. Sota el lema \u201cM\u00e9s formaci\u00f3, m\u00e9s treball\u201d, els ponents van dialogar amb l\u2019auditori sobre el grau d\u2019ocupabilitat de la formaci\u00f3 a Catalunya, per concloure que la formaci\u00f3 cont\u00ednua \u00e9s la clau que permet a la persona adaptar-se als nous entorns laborals.<\/p>\n<p>Treball, treball, treball. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important que volen sentir els estudiants que s\u2019apropen al Sal\u00f3 Futura. Nom\u00e9s triaran aquells postgraus i m\u00e0sters que els garanteixin un primer contacte o una reinserci\u00f3 en el m\u00f3n laboral. Per\u00f2, realment d\u00f3na feina la formaci\u00f3? Aquesta pregunta \u00e9s la que han intentat respondre els experts i el p\u00fablic assistent a la setena jornada de M\u00f3n Empresarial, celebrada ahir divendres 14 de mar\u00e7 al pabell\u00f3 5 del recinte firal de Montju\u00efc.<\/p>\n<p>Si ens fixem en les dades objectives, com va fer el secretari general del Servei d\u2019Ocupaci\u00f3 i relacions laborals de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio i Navarro, tenir un grau universitari, un m\u00e0ster o un postgrau \u00e9s una garantia de trobar feina. L\u2019atur juvenil \u00e9s inferior entre els que tenen alguna d\u2019aquestes titulacions.<\/p>\n<p>Qui va treure l\u2019orgull en aquest aspecte va ser el rector de la Universitat de Vic, Jordi Monta\u00f1\u00e0, primer ponent de les jornades. Segons una enquesta interna recent, nom\u00e9s el 6% de les persones que ha cursat alguna titulaci\u00f3 a la UVic es troba actualment en situaci\u00f3 d\u2019atur. Una dada que, va afegir, no \u00e9s casual. Sin\u00f3 que \u00e9s fruit dels esfor\u00e7os de la instituci\u00f3 per conciliar el m\u00f3n acad\u00e8mic amb el de l\u2019empresa.<\/p>\n<h2>Empresa-Universitat, el matrimoni de l\u2019ocupaci\u00f3<\/h2>\n<p>Les beques S\u00ed-S\u00ed s\u00f3n un exemple de la feina que desenvolupa la Universitat de Vic en aquest sentit. L\u2019any 2012 van impulsar unes beques amb la ind\u00fastria aliment\u00e0ria d\u2019Osona per donar sortida al Grau en Tecnologia i Gesti\u00f3 Aliment\u00e0ria, una formaci\u00f3 que no gaudia d\u2019una forta demanda per part dels estudiants. Gr\u00e0cies a aquestes beca, estudiants de primer curs de Grau poden beneficiar-se de pr\u00e0ctiques remunerades durant els quatre anys que duren els seus estudis. L\u2019\u00e8xit de la iniciativa ha sigut total. Nom\u00e9s una persona, del total de becats, ha rescindit la relaci\u00f3 laboral amb l\u2019empresa un cop finalitzats els estudis, segons Monta\u00f1\u00e0. A m\u00e9s, cada vegada hi ha m\u00e9s empreses que demanden la inclusi\u00f3 en aquest programa.<\/p>\n<p>I tamb\u00e9, des del curs 2013-2014, la UVIC ofereix m\u00f2duls formatius per a prove\u00efr de professionals a la ind\u00fastria c\u00e0rnia, gr\u00e0cies a un conveni signat amb l\u2019Ajuntament d\u2019Olot.<\/p>\n<p>Per\u00f2, tot i els esfor\u00e7os d\u2019aquesta universitat per adaptar-se a les noves demandes laborals, encara hi ha una esquerda molt gran entre els requisits de les empreses i els professionals que formen el sistema educatiu catal\u00e0. Va fer pal\u00e8s aquest sentiment el president de la delegaci\u00f3 catalana de la \u201cAsociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Direcci\u00f3n y Desarrollo de Personas\u201d (Aedipe) i Director de RRHH d\u2019Asepeyo, Ricardo Alfaro, segon i darrer ponent de les jornades.<\/p>\n<p>En aquest sentit, va demanar una adequaci\u00f3 de l\u2019oferta formativa a les necessitats reals del mercat laboral catal\u00e0. I va precisar m\u00e9s formaci\u00f3 professional en els sectors del turisme i la ind\u00fastria manufacturera, els dos mercats m\u00e9s din\u00e0mics de l\u2019economia catalana.<\/p>\n<h2>Grans empreses VS Petites empreses. La formaci\u00f3 marca la difer\u00e8ncia<\/h2>\n<p>Pel president d\u2019Aedipe Catalunya existeixen dos tipus d\u2019empreses: les grans empreses i les petites. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia del que pugui semblar, per a ell les primeres no necess\u00e0riament han de ser les que tenen un major nombre de treballadors. Segons Alfaro, les grans empreses s\u00f3n aquelles que tenen la formaci\u00f3 dels seus treballadors en el centre de la seva estrat\u00e8gia.<\/p>\n<p>Aquelles empreses que per a ell marquen la difer\u00e8ncia avui en dia s\u00f3n aquelles que practiquen la formaci\u00f3 dual. Aquelles que donen feina als seus treballadors per\u00f2 que tamb\u00e9 els reciclen i els formen en nous coneixements. De Catalunya Ricardo Alfaro destaca Seat i Nestl\u00e9, dues empreses que creuen que la formaci\u00f3 dels seus treballadors \u00e9s un valor.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no nom\u00e9s suposa un avantatge per aquestes empreses, sin\u00f3 per a tot l\u2019ecosistema de companyies que deriven d\u2019aquestes grans corporacions. Alfaro va assegurar que indirectament, la formaci\u00f3 dual actua com un motor d\u2019innovaci\u00f3 de la resta d\u2019empreses depenents.<\/p>\n<h2>Catalunya no es pot permetre 140.000 Ni-Ni<\/h2>\n<p>Durant la seva intervenci\u00f3, el director de RRHH d\u2019Asepeyo va voler animar el posterior debat de les jornades amb una s\u00e8rie de valoracions al voltant de la situaci\u00f3 actual de la societat catalana.<\/p>\n<p>Va lamentar, en aquest sentit, que les persones que ni estudien ni treballen, els coneguts com a Ni-Ni, ja siguin a Catalunya 140.000. I va exclamar que el pa\u00eds no es pot permetre una generaci\u00f3 perduda.<\/p>\n<p>Gran part d\u2019aquesta culpa es troba, per Alfaro, en el desprestigi que durant anys se li ha donat a la formaci\u00f3 professional: \u201cEl que val val i el que no a FP\u201d. Amb aquestes paraules va criticar la infravaloraci\u00f3 dels estudis de formaci\u00f3 professional. Una situaci\u00f3 que a Alemanya, va afegir, no passa. I tornant a parlar de la Seat, va recordar que l\u2019actual vicepresident de la delegaci\u00f3 espanyola, Ramon Paredes S\u00e1nchez Collado, ve de formaci\u00f3 professional. Un fet molt inusual en l\u2019organigrama de les empreses d\u2019aquest pa\u00eds amb major nombre de treballadors.<\/p>\n<h2>Fuga de talent i desmotivaci\u00f3<\/h2>\n<p>Ricardo Alfaro tamb\u00e9 va insistir que cal casar la formaci\u00f3 que donen les universitats als seus estudiants amb els requisits que demanden les empreses. En aquest sentit va visualitzar una societat amb uns treballadors que desenvolupen feines per sota de la seva formaci\u00f3. Una situaci\u00f3 que per Alfaro genera desmotivaci\u00f3 i fuita de cervells.<\/p>\n<p>Dos problemes de la societat catalana que per Ricardo Alfaro portaran cua en els propers anys, si no es posa remei. Per una banda, hi ha gent que amaga els estudis del seu curr\u00edculum i, per una altra, persones que decideixen marxar a treballar fora despr\u00e9s de formar-se aqu\u00ed. \u201cNo podem finan\u00e7ar el sistema educatiu alemany\u201d, va advertir Alfaro en la seva pon\u00e8ncia.<\/p>\n<p>En el torn de preguntes, l\u2019auditori va mostrar la seva preocupaci\u00f3, principalment, per l\u2019impacte de l\u2019anomenada \u201ctitulitis\u201d (t\u00edtols de prestigi que es posen de moda), per la definici\u00f3 integral del concepte de formaci\u00f3 global, per l\u2019augment d\u2019ofertes laborals amb una excessiva demanda de compet\u00e8ncies i per saber quins sectors seran els que trauran el pa\u00eds de la crisi.<\/p>\n<p>A banda d\u2019aix\u00f2, el col\u00b7loqui ha generat una reivindicaci\u00f3 del paper de la formaci\u00f3 com a via de desenvolupament personal.<\/p>\n<p>La cloenda de l\u2019acte va c\u00f3rrer a c\u00e0rrec de Claudi Alsina, el Secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, qui va lamentar dues males not\u00edcies: la primera, la rigidesa del sistema de formaci\u00f3 universitari espanyol, amb graus de quatre anys de durada per norma, en contraposici\u00f3 amb la flexibilitat del sistema europeu, amb graus de m\u00e9s curta durada per afavorir l\u2019especialitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant m\u00e0sters i postgraus; i la segona, la LOMCE, que pel que fa a la formaci\u00f3 professional connecta, segons Alsina, amb el segle XIX.<\/p>\n<p>Les bones not\u00edcies les troba el secretari en el sistema universitari catal\u00e0, que destaca per tenir dotze universitats \u201cmolt potents\u201d i \u201camb molta preocupaci\u00f3 per la ocupabilitat\u201d. Un panorama que el fa sentir optimista i li fa permetre animar a deixar de banda la met\u00e0fora de la llum al final del t\u00fanel i a canviar-la per la de l\u2019aviaci\u00f3. \u00c9s a dir, a mirar els nous horitzons que veiem si mirem de volar cap amunt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>VII Trobada de Col\u00b7legis Professionals de Catalunya I Trobada d\u2019Aedipe Catalunya Per setena vegada el Sal\u00f3 Futura, la fira dels m\u00e0sters i postgraus de Fira de Barcelona, va acollir ahir la jornada de M\u00f3n Empresarial. Sota el lema \u201cM\u00e9s formaci\u00f3, m\u00e9s treball\u201d, els ponents van dialogar amb l\u2019auditori sobre el grau d\u2019ocupabilitat de la formaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":727,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/725"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=725"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/725\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":726,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/725\/revisions\/726"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/media\/727"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/joseplluissilvatobella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}