Josep Palau (Barcelona, 1989). Badaloní i presentador del programa TAGS. Ha fet d’actor a “40 El Musical”, ha copresentat la cavalcada de reis, ha col•laborat amb la revista Entreacte fent una article sobre els nens actors. Està format en el teatre amateur. La seva passió és el teatre. Estudia Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“Jo crec que en Zep té una cosa molt bona: la força de voluntat”

1.- Què s’ha de fer per presentar un programa?

El camí a seguir és complicat perquè no hi ha un camí clar. No és com els metges que tenen un camí més definit. S’apunten a medicina, aproven el MIR i comencen a treballar. El que recomano a la gent que em pregunta és que estudiïn Comunicació Audiovisual o Periodisme: que tinguin una base actoral. A partir d’aquí el que s’ha de fer és fer càstings i començar en els mitjans locals del barri, poble…

I per ser actor què s’ha de fer?

En part el mateix. Primer, formar-se. Però personalment en aquest camp li trec una mica de pes a la formació i li faig més cas a la vocació i a l’experiència. Aquí li diria a qualsevol persona que volgués ser actor que anés a l’ateneu del seu barri o poble i participés en la companyia de teatre amateur fent pastorets, etc. Després podria estudiar, si s’hi vol dedicar professionalment, però, per mi, la GRAN ESCOLA és el teatre amateur.

2.- Et costa molt fer de Zep?

No, perquè després de quatre anys el tinc interioritzat i perquè en Zep i jo ens assemblem molt. Pràcticament no sé quan sóc en Zep o quan sóc el Josep. A més a més, els quatre companys del TAGS som amics també darrera de les càmeres i això ens fa tenir un bon “rotllo” que ens fa les coses més fàcils.

3.- Sou com els Polseres?

Sí, exacte. Ens vam conèixer en els càstings. Estem moltes hores junts i això al final s’acaba notant.

Sou amics?

Sí, som amics perquè passem moltes hores junts. Hem fet una mitjana de 1.500 TAGS junts i això crea un vincle molt gran. Hem anat de vacances junts. Tot i que som perfils bastant diferents, tenim molts interessos en comú.

4.- Voleu fer alguna cosa junts com els Polseres?

Bé, nosaltres hem anat de vacances tots junts.

I alguna cosa més permanent?

És difícil això! No sé si ens aguantaríem. Tenim molt bon rotllo però no ens ho plantegem.

5.- Amb quin dels altres personatges s’aniria en Zep a una illa deserta?

Bufff. És complicat això eh! No ho sé! Depèn del moment me n’aniria amb un o amb un altre.

6.- Hi ha alguna rivalitat en el grup?

Són tantes hores junts que acabem sent com germans. Els germans al final sempre tenen alguna baralla. Però mai ens hem barallat tant com per estar picats.

Heu fet algun programa barallats?

Sí, algun cop però ens hem barallat molt poc.

7.- Què és el que més t’agrada d’en Zep?

Ufff moltes coses! Jo crec que té una cosa molt bona: la força de voluntat, l’esperit de superació i la cultura de l’esforç. També l’impuls que dóna als altres membres del grup. Aquesta és la gran diferència respecte els altres personatges: no defallir i lluitar pels somnis.

I el que t’agrada menys?

El punt de “xuleria” que té. Tot i que, personalment crec que és una “xuleria” bona, sense malícia. Cap dels personatges del TAGS la té.

8.- I què és el que més t’agrada de Josep Palau?

Doncs com he dit abans amb el Zep: la cultura de l’esforç. Això sí que ho tinc. Sóc molt tossut i si una cosa no surt a la primera sortirà a la segona.

I la que t’agrada menys?

Mmmm. No ho sé. Complicat. N’hi han moltes. De defectes n’hi ha molts, però ara mateix… Prefereixo no dir-los i no ensenyar els punts febles…

9.- Un programa com el TAGS només es podria fer a una televisió pública?

No crec que només es pugui fer en una televisió pública però sí que crec que el TAGS és un programa de servei públic. El TAGS és un programa que està omplint un forat que no tenia contingut i es fa des dels criteris d’una televisió pública. És a dir, els continguts són totalment plurals, però reben un tractament que permet a qualsevol persona d’entre set i dotze anys entendre el programa. I des d’un punt de vista plenament català i catalanocèntric. Això vol dir que es fa des de Catalunya cap al món. A més a més, el servei públic del nostre programa és una garantia pels pares, ja que s’asseguren que els seus fills vegin un contingut totalment adequat per a la seva edat.

10.- Què n’opines de l’existència d’un diari que apropi les notícies d’actualitat als nens?

Crec que és una iniciativa que està molt bé perquè el que hem d’aconseguir és crear aquesta inquietud i que la gent vulgui conèixer que passa al seu voltant. Encara que algú digui que un determinat tema no li interessa, li afecta. El que hem d’aconseguir és despertar aquesta inquietud per crear la necessitat de llegir la premsa, etc. I el Diari Win és una iniciativa fantàstica per començar a llegir-la.

Minitest

Viatge: Interrail (un bitllet que et dóna via lliure per agafar qualsevol tren d’Europa)

Esport: Bàsquet

Videojoc: Age of Empire i … Call of Duty

Animal: Cavall