Twitter response:

Right Sidebar

Josep Maria Lari Viaplana, mag
Josep Maria Lari Viaplana, mag

El dia de Sant Jordi de fa 23 anys els seus pares li van regalar un llibre del mag Juan Tamariz i ell es va aficionar als trucs de màgia. Avui el Mag Lari és el principal exponent de la màgia catalana i passeja les seves grans produccions per tot l’Estat. L’últim número del mag més elegant ha estat convertir-se en un “showman” capaç d’actuar, ballar i fer desaparèixer persones a dalt de l’escenari, apropant-se al nivell del gran il·lusionista David Copperfield.

“Els mags ens dediquem a crear il•lusions”

1. Lari, recordes quan vas decidir que volies ser mag?

No ho recordo exactament però arran de descobrir la màgia amb el llibre del Tamariz vaig tenir clar que ho volia provar. Més endavant, quan vaig veure que tenia feina i feia funcions sovint vaig decidir que volia que això fos la meva feina.

2. Cal estudiar moltes hores per convertir-se en mag o ja en teniu prou amb els vostres poders màgics?

Els poders màgics no existeixen. El que existeix és la força de voluntat per treballar i estudiar molt, com s’ha de fer amb tot!

3. Segur que no els hi feu mal a les persones que talleu per la meitat?

Que jo sàpiga ningú s’ha queixat mai…però tampoc t’ho sé dir amb total seguretat. Potser els ho hauríem de preguntar a ells.

4. Als teus espectacles fas desaparèixer persones. Podries fer desaparèixer els deures del cap de setmana?

Sí, és clar. És tan fàcil com agafar la llibreta i llançar-la per la finestra! (Riu) Però penso que a la llarga no és una bona solució. Encara que faci ràbia fer els deures, al final te n’adones que és important fer-los.

5. Molta gent va a veure una actuació amb l’objectiu de descobrir els vostres trucs. Tens por d’equivocar-te?

No. Si ets un mag professional has d’intentar fer jocs de mans que no es descobreixin de cap de les maneres. De tota manera, el problema no el tinc jo, el té l’espectador que va a buscar la trampa. Nosaltres som il·lusionistes, que ve de la paraula “il·lusió” i ens dediquem a crear il·lusions. Per tant, el públic que ve al teatre ja sap que el que jo faré no és veritat però ho sembla. L’espectador de la màgia s’ha de deixar portar i gaudir del que veu.

6. Ara estàs fent l’espectacle “Splenda” en què uneixes les teves dues passions: la màgia i Michael Jackson. El “Rei del pop” era molt màgic?

Sí, tot el que feia era super màgic! Els espectacles, les seves aparicions públiques, el vestuari…en tot el que l’envoltava hi havia rebombori. Per exemple, la seva música és tan màgica i efectista que ens va molt bé per a poder fer l’espectacle.

7. Com dius, a “Splenda” no hi falta la música, el ball i el vestuari de l’artista nord-americà. Michael Jackson s’ho hagués passat bé amb el show?

Està malament que ho digui jo, però crec que li encantaria perquè li agradava molt la màgia. Sempre anava a veure espectacles de màgia i fins i tot contractava mags perquè anessin a casa seva a fer-li números. Així que suposo que si hagués vist un espectacle amb sentit de l’humor com el nostre, crec que li hagués agradat. No li hem fet un homenatge ensucrat i trist.

8. Jackson va dedicar part de la seva vida a afavorir nens d’arreu del món i tu has donat els beneficis del llibre que vas escriure en el seu record a una fundació que ajuda a nens amb càncer. Sense els infants no hi hauria màgia?

No n’hi hauria i la prova és que quan els adults veuen un espectacle de màgia acostumen a dir que “tornen a ser nens” una altra vegada. Això és perquè redescobreixen aquell misteri que quan ets petit veus a tot arreu però que perds quan et fas gran.

9. Els nens acostumen a quedar-se immòbils i embadalits amb els espectacles de màgia. Perquè creus que el públic infantil se sent tan atret pel que feu? 

Els nens teniu molta imaginació i viviu en un univers on es barreja la realitat amb la ficció. En un espectacle de màgia els nens veieu plasmades aquelles coses que en el vostre imaginari estan vives. Veieu la màgia com una cosa real i per això connecteu tan fàcilment amb nosaltres. És una pena fer-se gran perquè a mesura que creixes aquest univers es va perdent.

10. Finalment, t’agrada la idea de fer un mitjà de comunicació infantil i juvenil com el Diari Win, que barregi la informació i els jocs interactius?

Clar que sí, considero que és molt important que els nens tingueu informació adaptada a la vostra edat perquè la vostra vida és molt diferent del món adult.

El Minitest

Viatge: A Las Vegas

Animal: El lloro, tinc un guacamai molt gran!

Videojoc: Ostres, aquí em mates! No n’he gastat mai de videojocs!

Esport: Anar al gimnàs

Pilarín Bayés, il·lustradora
Pilarín Bayés, il·lustradora

Porta tota la vida dibuixant i no se’n cansa. La Pilarín Bayés dibuixa més de 13 hores al dia per enllestir tota la feinada que té. Els seus ninots són inconfusibles: cares rodonetes, boques somrients i, sobretot, galtes rosades. A través dels seus dibuixos ha ajudat a generacions i generacions d’infants a entendre la cultura, l’art, la història, el país i els personatges importants.

“Tots tenim un do i quan el descobrim l’hem de treballar”

1. Pilarín, recordes quan vas decidir que volies ser il·lustradora?

Sí, jo estudiava Belles Arts però no se m’havia acudit ser il·lustradora. Però en aquesta època, una neboda meva va fer la comunió i com que no tenia diners per fer-li un regal vaig decidir fer-li un llibre. I tot fent aquest llibre me’n vaig adonar que allò m’agradava molt.

2. Cal estudiar moltes hores per ser dibuixant o els dibuixants ja naixeu amb un do?

Tots tenim un do que està més o menys amagat. Un cop descobreixes que el tens has de mirar de no ser garrepa amb les hores que hi dediques. Cal que treballis el que calgui per fer-ho el millor que puguis.

3. Ens pots explicar quina tècnica fas servir per dibuixar?

Faig servir una tècnica mixta. Les siluetes les faig amb ploma i després, a dintre, hi poso el color amb aquarel·la, llapis o, fins i tot, retolador. Però aquest color sempre és mesurat, així aconsegueixo que la silueta es vegi bé i que acolorint-la es torni més entenedora. Als nens els colors els agraden molt perquè ajuden a explicar coses.

4. Els teus ninots tenen un aspecte únic i inimitable: galtes pintades de vermell i expressió alegre. Et vas inspirar en els nens per definir aquest estil?

Jo m’imagino que sí però això és una cosa que et surt sense reflexionar-hi. Sempre que vaig a una escola els faig una broma als nens: “M’he quedat amb les vostres cares”. I després penso que quan necessiti dibuixar una cara m’inspiraré en les seves.

5. Des del teu primer llibre publicat els anys 60 fins ara has observat algun canvi en els gustos dels nens i nenes?

Crec que va per modes. Ara està de moda la Hello Kitty, abans ho estava la Betty Boop, la Barbie o Disney, que és un clàssic que sempre funciona, a banda del Tintin o l’Astèrix. Els nens van incorporant nous referents, però jo penso que als infants els van bé els contes de tota la vida, que difonen una gran educació sentimental i estètica.

6. L’any 1964 vas començar a treballar amb “Cavall Fort”. Aleshores no hi havia ordinadors a les cases i amb prou feines hi havia televisió. Creus que sense tantes màquines els infants llegien més que a l’actualitat?

No sé que dir-te perquè això sempre ho diuen però l’altre dia ho comentava amb un professor que em va dir: “Els nens llegeixen molt, per sort!”. Jo també ho crec, perquè quan vaig a les escoles els nens s’han llegit els llibres, me’n parlen i saben molt de què tracta. Quan jo era petita recordo que a l’escola teníem una biblioteca però que sempre estava tancada amb clau (riu).

7. Diuen que un dels teus mèrits és ajudar a entendre el món tal com és. Podries definir-me com és el món amb una frase?   

El món és un lloc ple de paranys però amb un encant fantàstic.

8. Amb els teus llibres i contes has posat la història i la cultura al servei dels infants. La il·lustració és un bon recurs per ensenyar i aprendre?

Sí, crec que és un gran recurs. I és tan còmode i econòmic! Dibuixar et dóna llibertat per recrear el passat i inventar-te com serà el futur. El proper mural que faré ha de representar com serà Catalunya al 2014 i, com que no ho sabem ben bé, dibuixaré una hèlix que ens permetrà volar en comptes de caminar per anar lluny. En canvi, fer això en cinema seria molt més complex.

9. Ja t’has endinsat en el món de les noves tecnologies fent DVD’s, jocs per internet o adaptant la teva “Història de Catalunya” per iPad. T’agraden aquests nous suports?

L’iPad m’agrada bastant perquè permet que els nens interactuïn. A més, veure els teus dibuixos en moviment té molta gràcia.

10. Per acabar, com valores l’arribada d’un diari digital infantil que posi la informació i el joc a l’abast del joves?

Em sembla formidable perquè, encara que jo no sàpiga ni obrir l’ordinador, sé que ara molta gent llegeix abans un diari digital que en paper. Per això, que els joves tinguin una eina que a banda de fer-los jugar els expliqui coses de l’actualitat, els ajudarà moltíssim. Igual que hi ha revistes o pel·lícules fetes per a nens, és important que també tinguin el seu diari.

El Minitest

Viatge: A la regió d’Ankor, a Cambodja

Animal: Un gos fidel i trempat

Videojoc: Ui, aquí no et puc dir res! No hi entenc!

Esport: La natació

 

Jordi Ríos, actor
Jordi Ríos, actor

Cada dilluns a la nit Jordi Rios es transforma en Carles Puyol, Johan Cruyff o Sergio Ramos en el programa satíric més vist de TV3, Crackòvia, i també fa imitacions en el seu “germà gran” televisiu, Polònia. A més a més, aquest camaleó de Vilanova i la Geltrú encara té temps per fer teatre, jugar a golf i ser el protagonista de la primera entrevista del Diari Win.

“Els actors juguem a ser gent que no som”

1. Jordi, recordes quan vas decidir que volies ser actor?

Sí, va ser als 29 anys. Jo treballava de monitor en una escola i els professors havien de fer “La llegenda de Sant Jordi” però no s’hi van veure en cor. Aleshores, quan només quedaven tres dies per la funció, van dir-me: “Rios, fes alguna cosa”. I vaig actuar davant de tota l’escola: davant de nens de 3 a 14 anys, els pares, els tiets…Allà vaig notar que potser sí que ho hauria de provar.

2. Cal estudiar moltes hores per ser actor o els actors naixeu amb un do per la interpretació?

Cal estudiar molt, no n’hi ha prou amb el do. A més, com en totes les facetes de la vida també necessites sort i la sort s’ha de buscar.

3. Quan la meva àvia veu Crackòvia acostuma a dir aquella frase de “són com nens”. Creus que és així, els actors sou com criatures?

Suposo que sí. A més, en anglès “Actuar” és “Play” que vol dir “Jugar”. O sigui que en el fons juguem a ser gent que no som.

4. Digues què és el millor i el pitjor de ser actor?

El millor és fer el que t’agrada. El pitjor és que és una feina especialment inestable. Enguany estem vivint una època molt fotuda però el nostre ofici sempre ha estat inestable. Hi ha un tòpic que diu que els actors o no mengem perquè no tenim feina, o no dormim perquè en tenim massa. I “Déu n’hi do” el que s’apropa a la realitat.

5. Crackòvia es va començar a emetre el setembre de 2008 i, des d’aleshores, ha tingut molt èxit entre el públic infantil i juvenil. L’humor és la millor manera de connectar amb els nens i nenes?

Jo crec que l’humor és la millor manera de connectar amb tothom. De fet amb l’humor pots trencar el gel, pots ser un cínic, pots dir coses que no t’atreveixes a dir de cara…és la millor forma d’acostar-te a la gent.

6. L’èxit de Crackòvia demostra que barrejar la informació amb el riure és una eina molt efectiva per aprendre. Sou conscients d’aquest valor pedagògic?

No sé si és un valor pedagògic, però està clar que Crackòvia i Polònia són un tipus de Telenotícies. És a dir, quan passa un esdeveniment polític o esportiu -especialment un partit del Barça -, crec que la gent està esperant la nostra reinterpretació “gamberra” dels fets.

7. Has interpretat més de 20 personatges a la televisió. Pregunta obligada: quin és el teu preferit?

No en tinc cap de preferit. M’ho passo molt bé fent el Ferran Monegal i ara també amb l’Alexis Sánchez. Amb el Puyol també he gaudit molt.

8. Tu que parles tot sovint amb el Puyol del Crackòvia, què t’ha dit de la Lliga? Creu que remuntarem?

(Riu) Estigueu tranquils, m’ha dit que sí.

9. I a l’autèntic Carles Puyol li agrada la imitació que li fas?

Molt. No només això sinó que arran de la imitació ens hem fet col·legues. Fins i tot va anunciar pel Twitter que la Queca s’havia mort! (la Queca és la mascota inseparable del Puyol de Crackòvia, una ovella)

10.  Et sembla interessant la proposta de fer un mitjà digital per al públic jove que combini informació amb els jocs interactius?

Em sembla una idea fantàstica. És molt important que els nens convisquin amb les noves tecnologies.

El Minitest

Viatge: Als Estats Units

Animal: Els meus quatre gossos

Videojoc: La saga Uncharted (videojoc d’acció sobre les peripècies del cercatresors Nathan Drake)

Esport: El golf

 


Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344