{"id":20195,"date":"2013-10-01T18:43:03","date_gmt":"2013-10-01T16:43:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.diariwin.cat\/?p=20195"},"modified":"2015-09-14T09:51:34","modified_gmt":"2015-09-14T09:51:34","slug":"lavia-remei-mestressa-de-casa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/2013\/10\/01\/lavia-remei-mestressa-de-casa\/","title":{"rendered":"L’\u00e0via Remei, mestressa de casa"},"content":{"rendered":"

Remei Ribas (Matar\u00f3, 1934) ha estat mestressa de casa i bacallanera tota la vida. El seu primer llibre La Cuina de l\u2019\u00c0via Remei (2001) es va convertir en un aut\u00e8ntic fenomen del qual se n\u2019han venut m\u00e9s de 100.000 exemplars. Col\u2022laboradora incansable dels principals mitjans de comunicaci\u00f3 de masses catalans, on apareix en tert\u00falies, programes especials i magazines. Participa regularment al programa Divendres de Televisi\u00f3 de Catalunya. Ha rebut diversos reconeixements internacionals, com el Gourmand Cookbook Awards o el reconeixement honor\u00edfic al I Concurso Internacional Las Mejores Recetas de Patatas del Mundo, organitzat per la universitat peruana de San Mart\u00edn de Porres. \u00c9s un referent de la cuina catalana popular.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cSi valorem m\u00e9s els aliments de fora que els nostres productes de temporada, anem malament\u201d<\/h3>\n

Per Eloi Aymerich\/ACPG<\/strong><\/p>\n

1.- La cuina ha perdut el seu rol central en la vida familiar d\u2019avui en dia?<\/strong><\/p>\n

Mentres hi hagi una casa on hi hagi una \u00e0via o una jove d\u2019aquelles d\u2019abans, aix\u00f2 no es perd. Es perd quan la canalla, quan es fan m\u00e9s grans, cadascun escampa i marxen uns cap aqu\u00ed i els altres cap all\u00e0… i llavors mengen de qualsevol manera. Acaben menjant entrepans, en general, i amb qualsevol cosa passen. Per\u00f2 en una casa, mentres hi hagi una \u00e0via, la cuina \u00e9s central, rutlla. Una \u00e0via \u00e9s un tresor!<\/p>\n

2.- Et dius Remei Ribas per\u00f2 et fas dir \u201c\u00c0via Remei\u201d. Com va anar aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Aquest nom me\u2019l va posar el periodista Espartac Peran. Ell va comen\u00e7ar a fer unes pr\u00e0ctiques a R\u00e0dio Argentona, al Maresme. Em va dir \u201cRemei, perqu\u00e8 no vens un dia i explicarem receptes de cuina plegats\u201d. I al final ens vam animar tots dos. Per\u00f2 jo ho vaig fer en clau de broma, eh? Vam fer diferents programes, amb micr\u00f2fons oberts en directe, la gent trucava per preguntar sobre receptes i alimentaci\u00f3… nosaltres ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9 i ens vam adonar que all\u00f2 tenia ganxo. I llavors vam dir: \u201cquin nom li posarem al programa?\u201d . Ell em va recordar que jo acabava de ser \u00e0via. \u201cEl titularem La cuina de l\u2019\u00c0via Remei\u201d, va dir. I aquesta \u00c0via Remei ha acabat sent l\u2019\u00e0via de tothom! [riu].<\/p>\n

3.- Has rebut guardons internacionals com el Gourmand Cookbook Awards o un reconeixement honor\u00edfic al I Concurso Internacional Las Mejores Recetas de Patatas del Mundo, organitzat per la universitat peruana de San Mart\u00edn de Porres. Qu\u00e8 creus que han trobat en la teva cuina per a ser premiada a nivell mundial?<\/strong><\/p>\n

La senzillesa. En aquest concurs del Per\u00fa hi havia molta gent d\u2019alt nivell, d\u2019escoles de cuina de reconeixement internacional… i jo vaig optar per fer una recepta tradicional i antiga, amb un ou i una patata. Simplement! La mestressa de casa, amb poca cosa, si sap fer jocs de mans a la cuina, treu un plat bo. I amb un ou i una patata em van premiar amb un premi honor\u00edfic!<\/p>\n

4.- Col\u2022labores habitualment en els principals mitjans de comunicaci\u00f3 de masses catalans. Qu\u00e8 intentes aportar-hi?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s que no s\u00e9 dir que no. Intento explicar la cuina catalana, perqu\u00e8 no es perdi. Perqu\u00e8 la nostra base de la cultura culin\u00e0ria \u00e9s el que cultivem. Aqu\u00ed tenim de tot, \u00e9s un tresor que no sabem apreciar! Ho valorarem el dia que ens falti. Ens pensem que el de fora \u00e9s millor… i no. Aqu\u00ed tenim el millor, de veritat. Hem de fer manera perqu\u00e8 la nostra canalla aprengui a gaudir d\u2019aquests aliments i tasts d\u2019origen catal\u00e0. Si valorem m\u00e9s els aliments de fora que els nostres productes de temporada, anem malament. Aquesta \u00e9s la meva principal obsessi\u00f3 quan parlo a la r\u00e0dio, televisi\u00f3 o als diaris. Aprofito totes les ocasions per reivindicar que la cuina catalana t\u00e9 unes propietats que la fan \u00fanica i imprescindible.<\/p>\n

5.- Et dediques a explicar diferents plats: postres, primers, segons, entrants… per\u00f2 un dels secrets m\u00e9s ben guardats que volem desvetllar: quin \u00e9s el plat preferit de l\u2019\u00c0via Remei?<\/strong><\/p>\n

El bacall\u00e0. Per aix\u00f2 vaig fer tamb\u00e9 un llibre de receptes nom\u00e9s de bacall\u00e0, L\u2019\u00c0via Remei talla el bacall\u00e0. De fet, una de les receptes que he recuperat \u00e9s una recepta que apareixia en un manuscrit de Poblet del 1640: el bacall\u00e0 en mel! El meu plat preferit \u00e9s dels m\u00e9s antics de Catalunya!<\/p>\n

6.- Qu\u00e8 ha canviat de la cuina que vas aprendre de jove amb la que practiquen ara els nous cuiners que s\u2019estan formant i sortint de les escoles de cuina?<\/strong><\/p>\n

Els cuiners que tenim ara, cuiners d\u2019escola, representa que estan molt ben formats. Per\u00f2 cal saber si en les escoles on van s\u2019hi ensenya la base de la cuina catalana. Saben fer una cassola, un sofregit, una samfaina? Aix\u00f2 \u00e9s tenir clars els or\u00edgens culinaris i tenir una base. Els cuiners que s\u00e0piguen treballar amb la base de la cuina catalana se\u2019n sortiran sempre. I segurament, triomfaran.<\/p>\n

7.- O sigui, que la base de l\u2019\u00e8xit culinari \u00e9s la cuina catalana?<\/strong><\/p>\n

Absolutament! \u00c9s que nom\u00e9s cal que veiem que els millors cuiners s\u00f3n aquells que saben combinar la tradici\u00f3 i la modernitat. La cuina no s\u00f3n matem\u00e0tiques, per\u00f2 en canvi, s\u00ed que es basa en modes. En un moment les anxoves s\u00f3n molt populars, en un altre moment \u00e9s l\u2019arr\u00f2s, en un altre moment l\u2019amanida creativa…<\/p>\n

8.- I qu\u00e8 en penses de la cuina \u201cmoderna\u201d que est\u00e0 tamb\u00e9 tant de moda?<\/strong><\/p>\n

Una cuina que es basa en generar tastets d\u2019aix\u00f2 o d\u2019all\u00f2 i no t\u00e9 una base culin\u00e0ria tradicional… per a les noves generacions de cuiners ha de ser molt dif\u00edcil. Els planyo, perqu\u00e8 sense una base d\u2019her\u00e8ncia i tradici\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil construir receptes que parlin d\u2019on venim i qui som gastron\u00f2micament parlant!<\/p>\n

9.- Som rics gastron\u00f2micament?<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00c9s que no parar\u00edem de posar exemples.<\/p>\n

10.- Va, una \u00faltima recomanaci\u00f3…<\/strong><\/p>\n

Procuro sempre proposar i cuinar coses de temporada. Si els productes que feu servir s\u00f3n de temporada de ben segur que cuinats amb un m\u00ednim de carinyo sortiran bons.<\/p>\n

<\/object><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Remei Ribas (Matar\u00f3, 1934) ha estat mestressa de casa i bacallanera tota la vida. El seu primer llibre La Cuina de l\u2019\u00c0via Remei (2001) es va convertir en un aut\u00e8ntic fenomen del qual se n\u2019han venut m\u00e9s de 100.000 exemplars. Col\u2022laboradora incansable dels principals mitjans de comunicaci\u00f3 de masses catalans, on apareix en tert\u00falies, programes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27722,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[187],"tags":[231,198,232,233],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20195"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20195"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20195\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27723,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20195\/revisions\/27723"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27722"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20195"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20195"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20195"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}