{"id":21430,"date":"2013-12-01T09:48:14","date_gmt":"2013-12-01T08:48:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.diariwin.cat\/?p=21430"},"modified":"2015-09-10T11:36:11","modified_gmt":"2015-09-10T11:36:11","slug":"paco-mir-humorista-i-membre-de-tricicle","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/2013\/12\/01\/paco-mir-humorista-i-membre-de-tricicle\/","title":{"rendered":"Paco Mir, Humorista i membre de Tricicle"},"content":{"rendered":"<p><strong>Paco Mir (Barcelona, 1957) \u00e9s un dels tres membres de la companyia Teatral Tricicle que va fundar ara fa 34 anys juntament amb Joan Garcia i Carles Sans. Amb ells ha guanyat dos premis Max. Mir \u00e9s actor, humorista, guionista i director de teatre i de cinema. Tamb\u00e9 ha produ\u00eft s\u00e8ries de televisi\u00f3, ha creat campanyes de publicitat i ha adaptat i dirigit teatre i sarsuela. En aquests moments protagonitza BITS al teatre Poliorama de Barcelona i a finals de novembre estrena, com a director, la versi\u00f3 del Tricicle d\u2019Els Pastorets.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per Georgina Altarriba \/ACPG<\/strong><\/p>\n<h3>\u201cEncara fa por veure una cara seriosa entre el p\u00fablic\u201d<\/h3>\n<p><strong>1.- Acabeu d\u2019estrenar a Catalunya el vostre espectacle BITS amb una gran acollida del p\u00fablic. Explica\u2019ns-el.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Tot? Ara ho he d\u2019explicar? (riu) BITS \u00e9s un espectacle que est\u00e0 embolicat en el m\u00f3n d\u2019internet. Un \u2018bit\u2019 \u00e9s la unitat m\u00ednima d\u2019informaci\u00f3 de qualsevol cosa digital i nosaltres fem veure que som aquests \u2018bits\u2019 que es transformen quan passen per una pantalla. Som Whatsapp, Twitter, xats, anuncis&#8230; qualsevol cosa. Aix\u00f2 ens permet saltar d\u2019un esquetx a un altre. S\u00f3n uns quinze esquetxos diferents i el qu\u00e8 hi ha al mig, els lligams, s\u00f3n els passos per internet: un xat, un Facebook, un Google Maps&#8230; coses d\u2019aquestes.<\/p>\n<p><strong>2.- Parleu de tecnologia, de xarxes socials&#8230; Ens fa riure el mateix de sempre?<\/strong><\/p>\n<p>Aix\u00f2 \u00e9s un lligam. L\u2019espectacle no est\u00e0 basat en la tecnologia. Hi ha brometes, hi ha cosetes de tel\u00e8fons m\u00f2bils, hi ha les bromes t\u00edpiques de xats per\u00f2 no \u00e9s un espectacle basat en les noves tecnologies sobretot perqu\u00e8 les bromes haurien mort al cap d\u2019un o dos mesos. Nosaltres el qu\u00e8 fem s\u00f3n bromes sobre la condici\u00f3 humana, les relacions humanes i aix\u00f2 s\u00ed que no canvia des de els grecs fins ara.<\/p>\n<p><strong>3.- BITS cont\u00e9 algun ingredient nou amb el que encara no hav\u00edeu jugat?<\/strong><\/p>\n<p>Doncs parlem una miqueta, hi ha un gag dialogat o sigui que fem servir la paraula. I aix\u00ed com a element innovador hi ha una altra cosa que em sembla que no hav\u00edem fet mai: apliquem una mica el muntatge televisiu als esquetxos de teatre. Fem unes el\u2022lipsis que potser abans no f\u00e8iem. Una t\u00e8cnica de muntatge televisiu aplicada al teatre.<\/p>\n<p><strong>4.- Al catalans ens agrada riure? E<strong>l p\u00fablic catal\u00e0 riu tant com qualsevol altre p\u00fablic?<\/strong><\/strong><\/p>\n<p>A tothom li agrada riure. Jo crec que a qui no li agrada riure \u00e9s perqu\u00e8 t\u00e9 un problema amb el seu tarann\u00e0 hum\u00e0.<\/p>\n<p>Al p\u00fablic catal\u00e0 li agrada riure el qu\u00e8 passa \u00e9s que som m\u00e9s introvertits. Som menys extravertits que algunes regions com per exemple al llevant. A tot el qu\u00e8 \u00e9s el Mediterrani tirant cap al llevant s\u00f3n molt extravertits. A Val\u00e8ncia s\u00f3n \u2018falleros\u2019 i riuen molt\u00edssim. Al centre de Madrid com que tamb\u00e9 hi ha molta gent de poblaci\u00f3 flotant doncs tamb\u00e9 riuen molt. Tot el qu\u00e8 \u00e9s el Mediterrani \u00e9s potser el lloc on riuen m\u00e9s, m\u00e9s obertament.<\/p>\n<p><strong>5.- Fins a quin punt l\u2019humor \u00e9s necessari per a les persones?\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Riure \u00e9s una demostraci\u00f3 d\u2019intel\u2022lig\u00e8ncia. L\u2019humor sempre \u00e9s una sorpresa. Hi ha sorpreses molt b\u00e0siques, si un \u2018tio\u2019 ensopega i un altre riu \u00e9s un riure molt b\u00e0sic per\u00f2 despr\u00e9s hi ha la construcci\u00f3 del riure. La construcci\u00f3 del riure suposa alterar uns coneixements previs que ha tingut tothom. Per exemple, es veu que els esquimals fan bromes sobre els tipus de neu que hi ha. Clar, si ve un esquimal aqu\u00ed i fa un mon\u00f2leg sobre tipus de neu a nosaltres probablement no ens far\u00e0 gr\u00e0cia. Per\u00f2 si abans vingu\u00e9s un investigador que ens expliqu\u00e9s que hi ha 28 tipus de neu doncs entendr\u00edem la broma i riur\u00edem.<\/p>\n<p><strong>6.- Hi ha un tipus d\u2019humor intel\u2022ligent i un humor no intel\u2022ligent?\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>B\u00e9, el tipus d\u2019humor intel\u2022ligent \u00e9s el que li treu m\u00e9s punta a una mateixa cosa. Normalment \u00e9s la repetici\u00f3 de tot, les variacions d\u2019un mateix gag. Moltes vegades es podria parlar d\u2019humor intel\u2022ligent quan tu fas un planteig molt al principi de la funci\u00f3 i despr\u00e9s aquest planteig el resols al final o el vas traient de mica en mica. Aix\u00ed el p\u00fablic s\u2019ha d\u2019enrecordar del planteig inicial que has fet i despr\u00e9s ha d\u2019anar recordant la relaci\u00f3 que t\u00e9 el gag que est\u00e0 veient en aquell moment amb all\u00f2 que ha vist abans. Cada cop que el p\u00fablic lliga dues idees pensa: \u201c-S\u00f3c intel\u2022ligent perqu\u00e8 ho he pillat\u201d.<\/p>\n<p><strong>7.- Aquest 2013 heu celebrat els 34 anys d\u2019El Tricicle. Tenir tanta experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de l\u2019espectacle us fa pujar amb m\u00e9s seguretat a l\u2019escenari?<\/strong><\/p>\n<p>El teatre \u00e9s el dia a dia, \u00e9s fer riure el p\u00fablic d\u2019avui i aix\u00f2 \u00e9s una aventura nova cada dia. No pots baixar la gu\u00e0rdia. No ho tens fet. No s\u00f3n pel\u2022l\u00edcules que les tens guardades i que sempre estaran igual. Cada dia \u00e9s diferent i si avui ve un espectador d\u2019aquells que tens a primera fila, d\u2019aquells que estan all\u00e0, amb mala cara tu ja et dius: \u201c-Ostres i aquest \u2018tio\u2019? Aquest \u2018tio\u2019 perqu\u00e8 no riu?\u201d. Ja est\u00e0s preguntant-te per dintre si fas gr\u00e0cia, si no en fas, si ho fas b\u00e9 o no. Fer riure \u00e9s comen\u00e7ar cada dia.<\/p>\n<p><strong>8.- Formeu part de la hist\u00f2ria cultural de Catalunya. Ho sentiu aix\u00ed?\u00a0<strong>Com estava la cultura quan vau comen\u00e7ar i com est\u00e0 ara?\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n<p>No, no massa. De vegades ens n\u2019adonem quan ens ho diu gent que ha fet teatre perqu\u00e8 ens van veure a nosaltres quan ells eren petits. La sensaci\u00f3 que tenim \u00e9s que fa 34 anys que hi som, que ha passat molt r\u00e0pid i tamb\u00e9 que sempre estem apunt de fer alguna cosa nova. Sempre estem en un proc\u00e9s de futur.<\/p>\n<p>Fa 34 anys ens obr\u00edem, ens obr\u00edem a l\u2019estranger. Culturalment hi havia moltes influ\u00e8ncies de fora. El Festival Grec, per exemple, era una finestra oberta a la cultura mundial i ara aix\u00f2 no passa. Ara, en aquest aspecte, ens hem tancat molt\u00edssim. Primer perqu\u00e8 \u00e9s molt car que vinguin els grups i segon perqu\u00e8 qui havia d\u2019apostar perqu\u00e8 vinguessin no aposta tant com s\u2019havia apostat abans. V\u00e9nen companyies per\u00f2 en comptagotes. Abans la cultura que ens arribava de fora era m\u00e9s popular, m\u00e9s pel gran p\u00fablic. Ara quan ens porten alguna cosa d\u2019aquestes \u00e9s per a l\u2019elit. S\u00f3n convidats per complir una mica l\u2019expedient de portar companyies de fora. Abans tamb\u00e9 hi havia m\u00e9s companyies que feien temporada als teatres de Barcelona com Le Cirque Invisible o els Colombaioni. Que passi aix\u00f2 ara \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 \u00e9s car\u00edssim. \u00c9s un problema de diners.<br \/>\n<strong>9.- Qu\u00e8 hem de fer per ajudar la cultura? \u00a0Darrerament,<strong>\u00a0han proliferat els \u2018miniteatres\u2019. S\u00f3n bons per a enriquir la cultura?<\/strong><\/strong><br \/>\nBaixar l\u2019IVA i equiparar-lo a l\u2019IVA franc\u00e8s. All\u00e0 em sembla que \u00e9s un 2,5 % o un 1,5 % i si les companyies guanyen molts diners, a partir de la funci\u00f3 150 ja paguen una mica m\u00e9s d\u2019IVA. La pujada de l\u2019IVA no ha afectat a l\u2019espectador perqu\u00e8 hi ha ofertes cada cop m\u00e9s econ\u00f2miques. Els qui han sortit m\u00e9s perjudicats s\u00f3n les companyies i els exhibidors i la prova \u00e9s que el Teatre Nacional ha fet un ERE, el Lliure ha fet un ERE, hi ha companyies que tanquen&#8230;<\/p>\n<p>Hi ha un miratge. Aquesta idea que s\u2019obren sales noves o que es fa teatre m\u00e9s econ\u00f2mic com amb el \u2018miniteatre\u2019 o el teatre que es fa a llocs que no s\u00f3n teatres. Aix\u00f2 sembla que sigui cultura. \u00c9s una via perqu\u00e8 els actors puguin actuar per\u00f2 em sembla que \u00e9s m\u00e9s per una cosa d\u2019ego, per dir: \u201c-S\u00f3c actor i he actuat\u201d per\u00f2 en aquests casos nom\u00e9s guanya el del bar perqu\u00e8 ven entrepans i begudes. Aix\u00f2 no \u00e9s cultura gegant no \u00e9s el \u2018showbusiness\u2019, \u00e9s tapar forats, em sembla.<\/p>\n<p><strong>10.- Per acabar, BITS no \u00e9s l\u2019\u00fanic espectacle que teniu entre mans. Ara estreneu tamb\u00e9 al Poliorama els vostres propis Pastorets que dirigeixes tu mateix. Com s\u00f3n aquests Pastorets del Tricicle?\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s una revoluci\u00f3 d\u2019Els Pastorets, \u00e9s un text completament nou, \u00e9s una experi\u00e8ncia innovadora que fem amb postgraduats de teatre, d\u2019actors, d\u2019escenografia, de vestuari i de m\u00fasica, hi col\u2022labora Taller de M\u00fasics, E\u00f2lia i l\u2019Institut del Teatre. El p\u00fablic es trobar\u00e0 amb una hist\u00f2ria que ja coneixen per\u00f2 est\u00e0 tot revisat de dalt a baix. Aquests \u2018pastorets\u2019 s\u00f3n m\u00e9s \u2018gamberros\u2019. De fet, s\u2019hauria de dir \u2018Els dimoniets\u2019 perqu\u00e8 els pastorets no tenen tant protagonisme, els grans protagonistes s\u00f3n Satan\u00e0s i Llucifer. \u00c9s una hist\u00f2ria r\u00e0pida i curta en la qual no paren de passar coses. Ser\u00e0 divertida.<\/p>\n<p><object width=\"570\" height=\"218\" classid=\"clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000\" codebase=\"http:\/\/download.macromedia.com\/pub\/shockwave\/cabs\/flash\/swflash.cab#version=6,0,40,0\"><param name=\"allowfullscreen\" value=\"true\" \/><param name=\"allowscriptaccess\" value=\"always\" \/><param name=\"src\" value=\"http:\/\/vimeo.com\/moogaloop.swf?clip_id=79875081&amp;force_embed=1&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=0&amp;show_byline=0&amp;show_portrait=0&amp;color=f00004&amp;fullscreen=1&amp;autoplay=0&amp;loop=0\" \/><embed width=\"570\" height=\"218\" type=\"application\/x-shockwave-flash\" src=\"http:\/\/vimeo.com\/moogaloop.swf?clip_id=79875081&amp;force_embed=1&amp;server=vimeo.com&amp;show_title=0&amp;show_byline=0&amp;show_portrait=0&amp;color=f00004&amp;fullscreen=1&amp;autoplay=0&amp;loop=0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\" allowscriptaccess=\"always\" \/><\/object><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paco Mir (Barcelona, 1957) \u00e9s un dels tres membres de la companyia Teatral Tricicle que va fundar ara fa 34 anys juntament amb Joan Garcia i Carles Sans. Amb ells ha guanyat dos premis Max. Mir \u00e9s actor, humorista, guionista i director de teatre i de cinema. Tamb\u00e9 ha produ\u00eft s\u00e8ries de televisi\u00f3, ha creat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27703,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[187],"tags":[226,271,272],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21430"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21430"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27704,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21430\/revisions\/27704"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27703"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.diariwin.cat\/temporada4\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}