A diferència de les disciplines que es practiquen amb una bicicleta, es desenvolupa a un velòdrom, un pavelló amb una pista ovalada al mig per on corren els ciclistes.
En aquest esport es fan servir bicicletes més altes que les de carretera per evitar el fregament a les voltes. Tampoc tenen canvis de marxes ni frens. I com ho fan per controlar la bici? Doncs presionant menys els pedals sense deixar-los anar del tot.
Els esportistes que competeixen als Jocs OlÃmpics en aquesta disciplina ho poden fer en la modalitat d’sprint individual o per equips, Keirin,  Persecució per equips i Omnium (una volta rà pida amb carrera per punts de 30 km., Carrera d’eliminació, Persecució individual de 4 km., Scratch 15 km. i contrarellotge d’un kilòmetre).
Una de les potències d’aquests Jocs OlÃmpics en ciclisme en pista és l’estat amfitrió, el Regne Unit, grà cies al talent de l’escocés Sir Chris Hoy, banderer a la cerimònia inaugural. Un esportista que porta l’apel·latiu “Sir” perquè li van concedir el tÃtol nobiliari de cavaller i que confessa que el secret del seu èxit (va guanyar tres medalles d’or als Jocs OlÃmpics de Beijing el 2008) es troba en treballar molt dur i entrenar, fins i tot, quan és molt tard i està s cansat. Esperem que la insistència i la tenacitat d’Hoy contagin la resta de corredors que practiquen el ciclisme de pista.
