El ciclisme és un esport que combina el treball en equip i el sacrifici individual. Durant tres setmanes les millors bicicletes del món recorren França a cop de pedal.
S’acostuma a dir que la comitiva de la volta ciclista més important del món, el Tour de França, és una “serp multicolor” per la seva manera d’avançar per les carreteres de l’”hexàgon” (agafeu un mapa i fixeu-vos que les fronteres de França perfilen aquesta figura geomètrica de sis costats) com un rèptil de molts colors, tants com equips participen en la competició. Des de dissabte els millors ciclistes recorren França i ho faran fins el 22 de juliol.
El ciclisme és un dels esports més durs del món i de les poques disciplines que es disputen en equip (de nou corredors que s’ajuden i es donen relleus) i de manera individual (la glòria se l’endú només un esportista) a la vegada. Enguany, per exemple, el recorregut de la ronda francesa beneficia els especialistes en contrarellotge (les etapes en què els ciclistes completen les etapes tot sols mirant de ser els més ràpids) i no tant els escaladors. A les ascensions de les grans muntanyes és on s’acostumen a crear les diferències però aquest és un Tour sense gaire muntanya, s’ha preferit no esgotar els ciclistes per a que arribin més frescs als Jocs Olímpics de Londres 2012.
Amb tots aquests condicionants els principals favorits per arribar a París (etapa final) amb el mallot groc de líder són el vigent campió, l’australià Cadel Evans i el britànic Bradley Wiggins. Sense cap ciclista català al pilot i amb la baixa per sanció d’Alberto Contador, les aspiracions del ciclisme de l’estat de cara a la general passen per dos noms: Alejandro Valverde i Samuel Sánchez, medalla d’or als Jocs de Beijing 2008. Sort a tots i a gaudir de les millors pedalades de l’any!
