
Els Addax, la nova espècie de Bioparc València en perill crÃtic d’extinció, ja està a la vista del públic.
Bioparc ha creat un recinte multiespecie on conviuen dos tipus d’antÃlops que troben “raons per a l’esperança” a València. Els Addax i la gasela mhorr, que està extingida a la natura i ha començat la seva reintroducció grà cies a les institucions zoològiques.
Ja es poden contemplar a la sabana de Bioparc València dos belles i amenaçades espècies d’antÃlop, Addax (Addaxnasomaculatus) i mhorr (gasela dama mhorr), convivint com ho fan a la natura. Aquesta última és una icona conservacionista, ja que grà cies a institucions com Bioparc ha començat a reintroduir al seu hà bitat després de ser salvada de la seva extinció pels programes internacionals de preservació. Un grup d’aquest bell antÃlop va arribar al parc el 2014 i des de llavors s’està reproduint amb èxit.
El passat mes d’octubre el parc valencià rebia amb entusiasme dues femelles d’una nova espècie, l’antÃlop Addax, en el marc del programa europeu de conservació (AEP) d’aquesta singular espècie que està catalogada en perill crÃtic en la “llista vermella” de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), ja que s’estima que queden menys de 100 individus madurs en el seu hà bitat. S’espera l’arribada d’un mascle i aixà comptar amb un grup reproductor en Bioparc que comporti el naixement dels primers Addax valencians. Amb aquesta nova espècie es consolida, un cop més, el compromÃs de Bioparc amb l’activitat conservacionista.
Els Addax van ser habitants dels deserts del nord d’Àfrica, des dels sistemes de gran duna de sorra als terrenys desèrtics compactats. Poden passar mesos sense aigua i fins i tot poden estar sense beure durant anys, prenent només la humitat de les plantes que mengen. La seva aclimatació per sobreviure en aquestes inhòspites zones. És el ungulat més gran del desert i poden deixar que la temperatura corporal augmenti durant el dia i reduir-la durant la fresca de la nit, sense perdre aigua. També és conegut com el “antÃlop blanc” pel color del seu pelatge, que s’enfosqueix a l’hivern cap a tons grisencs i marrons, té una caracterÃstica mà scara en forma de “X” de color blanc que contrasta amb el seu front fosca.










