Humilitat, treball, modèstia i honradesa són alguns dels adjectius que defineixen el migcampista de Fuentealbilla. El pare de la Valeria és el millor jugador europeu de la temporada passada.
Que Iniesta rimi amb la paraula “festa” no sembla una casualitat. Quan el jugador manxec de 28 anys toca la pilota, les cares dels aficionats al bon futbol s’il·luminen amb l’esperança de veure una conducció màgica, una passada impossible o un gol que passi directament a la història, una de les seves especialitats més exclusives. És impossible oblidar el seu xut al camp del Chelsea en temps afegit o el remat que va donar el Mundial 2010 a la selecció espanyola a la pròrroga de la final.
La setmana passada la UEFA li va concedir el premi al millor jugador europeu de la temporada passada, superant els vots rebuts per Messi i Cristiano Ronaldo. En rebre aquest reconeixement merescudíssim (ell va ser el motor que va portar Espanya a revalidar l’última Eurocopa), Iniesta va tornar a demostrar la seva humilitat: “Voldria compartir el premi amb el Leo, amb els companys d’equip i de la selecció. Sense ells, un premi individual no té sentit”.
Cap entrenador ha tingut mai cap queixa d’Iniesta, tot el contrari. Des que amb 11 anys va abandonar el seu petit poble de Fuentealbilla per instal·lar-se a la Masia de Can Barça, l’Andrés ha treballat amb modèstia i honradesa. Quan va arribar al primer equip blaugrana i li costava ser titular, mai va fer ni un comentari negatiu de ningú.
Ara, ja consolidat com un dels millors migcampistes del planeta, Iniesta és un exemple d’educació per als més joves i segur que serà un bon model de comportament per a la seva filla Valeria. Els nens admiren Iniesta i riuen amb les caricatures que li fan al Crackòvia, com aquesta en què es converteix en un “gusiluz” (un ninot que protegeix els infants de la foscor quan il·lumina la seva cara):
