Mesos després d’arribar al poder, Mohamed Mursi anuncià que implantaria una llei per “blindar” el seu càrrec i així estar molt temps a la presidència del país dels faraons.
Un dels països més poblats d’Àfrica i un dels més importants del món àrab és Egipte. Aquest país conegut arreu del món per la seva història de faraons, les gegants piràmides i el riu Nil, viu immers des de fa gairebé un parell d’anys en un conflicte social i polític del que aquestes últimes setmanes n’hem viscut l’últim capítol.
Les revoltes van començar a principis de 2011, quan gran part de la població va sortir al carrer per demanar el final del règim governat per l’aleshores president Hosni Mubàrak. Els manifestants volien fer caure Mubàrak i substituir-lo per un règim més democràtic i igualitari. El primer objectiu el van aconseguir però sembla que no estan gaire satisfets amb el segon.
Després de Mubàrak Egipte va organitzar unes eleccions democràtiques, que va guanyar el candidat del partit dels Germans Musulmans (un moviment polític que vol imposar un estat religiós islàmic), Mohamed Mursi. Mesos després d’arribar al poder, Mursi anuncià que implantaria una llei per “blindar” (protegir) el seu càrrec i així estar molt de temps a la presidència. Això va irritar molts egipcis, provocant noves revoltes, com ara fa dos anys. Unes revoltes que han aconseguit que el president Mursi s’hagi vist obligat a anul·lar la seva polèmica llei.
*El Comentari del Director
Si diem que la crisi econòmica ha vingut pels “pecats” del passat, és lògic pensar que els que ens han de treure de la crisi són els joves que durant l’època de bonança no van treballar i, per tant, no van cometre cap dels mals que ens han portat a aquesta situació. Però perquè els joves puguin estar a l’alçada d’aquesta responsabilitat, cal preparar-los des de l’escola.
