Twitter response:

Meritxell Huertas, actriu

Actriu de vocació, la Meritxell Huertas va tenir molt clar, al sortir de la primera obra que va veure de La Cubana, que ella volia dedicar-se “a això”. D’ençà ja han passat gairebé 15 anys, en els quals, a més de treballar durant una dècada amb ells, ha triomfat sobre de l’escenari amb obres com […]

Actriu de vocació, la Meritxell Huertas va tenir molt clar, al sortir de la primera obra que va veure de La Cubana, que ella volia dedicar-se “a això”. D’ençà ja han passat gairebé 15 anys, en els quals, a més de treballar durant una dècada amb ells, ha triomfat sobre de l’escenari amb obres com “Pel davant i pel darrera” i, ara, “Confessions de dones de 30”. La ràdio, la màgia, la ‘tele’, els acudits i el cinema tampoc se li han resistit a aquesta catalana que  troba en fer riure la gent una de les seves màximes satisfaccions.

“M’encanta que en ple S.XXI encara existeixi el ritual de seure i esperar que s’obri un teló”

1. És difícil fer riure la gent?

Sí crec que és difícil. Pensa que abans d’ estrenar un espectacle mai no sabem si farà riure o no. És una incògnita. Per mi l’humor té molt de màgia: hi ha coses que un dia les dius i la platea sencera es peta de riure, i l’endemà no riu ningú. Aquesta també és la gràcia de la nostra feina.

2.  Com són els moments just abans de sortir a l’escenari?

Escalfem una mica el cos i la veu, ens concentrem i cap a fora! És una mica com saltar de cap a una piscina. Emocionant i divertit… si saps nedar, clar!

3. Com i quan t’adones que vols ser actriu?

Jo de petiteta ja intentava fer riure a tothom; la meva iaia estava trista perquè s’havia mort el meu avi i jo no parava de fer monades i tonteries, fins que aconseguia fer-la riure. A l’escola sempre m’apuntava a activitats de teatre i, com que era molt tímida, els ‘profes’ creien que no seria capaç de sortir a l’escenari. Després, el dia que fèiem l’obra jo em transformava i la timidesa desapareixia i els mestres flipaven. Ja de més gran la meva germana em va portar a veure un espectacle de La Cubana i vaig decidir que volia fer  “allò”.

4. Així que, en el teu cas, els somnis es compleixen, perquè de seguida vas començar a treballar amb ells, no creus?

Sí! Vaig entrar a la companyia l’any 1998, just  a l’acabar la ‘uni’ i els estudis de teatre. Va ser una gran sort.

5. Com recordes aquella època? Què vas aprendre?

Per mi La Cubana ha estat molt més que una feina: és una manera de viure i d’entendre el teatre com a totalitat. Allà fas de tot. A part d’actor, de maquillador, de perruquer… cuses un botó , penges cortines, claves un clau, enfoques les llums… De tot!! Els anys a La Cubana passen molt intensament, treballes moltíssim i aprens un munt. Una gran experiència molt i molt enriquidora.

6. De fet, la de l’actor és una professió on mai deixes d’aprendre, però anem a pams. Un cop que tens clar que vols dedicar-te a la interpretació, com t’hi prepares?

Vaig mirar escoles de teatre i em vaig apuntar a la que més em va agradar, en aquest cas va ser l’Estudi Nancy Tuñón. Allà vaig estudiar 4 anys  interpretació i tècniques de veu i cos. Al mateix temps anava a la Universitat, on vaig estudiar Filologia Catalana.

7. Aleshores, recomanes als més petits formar-se i tenir una base ben sòlida respecte els estudis, oi?

Està clar que els estudis son primordials per formar- te com a persona sigui quina sigui la professió que es vulgui fer. En aquest cas, tenir formació teatral crec que és bàsic per pujar dalt d’un escenari .

8. La teva època post-cubana no ha estat exempta d’èxits: “Pel davant i pel darrere”, “Confessions de dones de 30″… sèries de televisió, acudits, paròdies en diversos programes, cinema… Amb què et quedes?

Em quedo sempre amb el teatre. M’encanta que en ple segle XXI, envoltats de tecnologia, encara existeixi aquest ritual de seure i esperar que s’obri un teló. I que la gent s’endinsi en la història que li expliquen unes altres persones, una història que tothom sap que és mentida. És un joc fantàstic. Ho trobo màgic.

-Per quan un projecte dedicat als més petits de la casa?

Per ara no tinc cap projecte infantil… Però mai se sap!

-Què hem d’ensenyar-los als infants d’avui en dia per a què el dia de demà tinguin un món millor?

A riure i a riure’s més de tot, crec que amb humor tot es passa millor.

El Minitest:

Viatge: Illa de Pàsqua (Polinèsia)

Animal: la meva gossa Lula

Videojoc: Mario Kart

Esport: qualsevol esport femení; les hem de potenciar i ajudar!

Llibre: ara m’estic llegint “Por qué ser feliz cuando  puedes ser normal”, de la Jeanette Winterson, una escriptora que m’encanta

Deixa un comentari


Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344