Araceli Segarra (Lleida, 1970), la primera dona espanyola que va escalar l’Everest, es considera aventurera, escriptora, il·lustradora, model ocasional i conferenciant. I sobretot, és una comunicadora de les seves experiències viscudes a la muntanya.

“Considero que tinc èxit quan sóc feliç”

1.- Quan vas tenir clar que volies ser aventurera?

El que tenia clar és que no volia tenir una vida monòtona. Això ho vaig descobrir després de treballar de molt joveneta (des dels 16 anys) a la fruita. No m’encaixen les feines monòtones! Crec que cadascú ha de descobrir el que lliga millor amb la seva manera de ser.

2.- Què vas veure des de dalt de l’Everest?

El que es veu és el mateix que des d’un avió, però amb més fred. L’Everest es troba a l’altura dels avions. Veus el mateix, però a trenta o quaranta graus sota zero!

3.- Què aprèns quan puges una muntanya?

Depèn del viatge. A cada viatge passen coses diferents. N’hi ha viatges on aprèns a tenir més paciència; d’altres a ser més humil perquè descobreixes països amb molta pobresa; i d’altres on et dónes compte que viure i existir és una meravella i un miracle. Cada viatge t’aporta alguna cosa diferent.

4.- Et veurem algun dia pujar dalt d’un coet?

No. No em veureu mai pujar d’alt d’un coet. El que m’agrada és fer una activitat en una muntanya: cansar-me, suar, dedicar-li hores i buscar quin és el millor recorregut per pujar la paret d’una muntanya. Lo meu és escalar… roques, gel, muntanyes altes, muntanyes petites, etc. A mi m’agraden les activitats on et mous i et canses i agafes forces després amb un entrepà!

5.- Et consideres afortunada per haver sigut dona i haver tingut alhora ressò mediàtic?

No. Les muntanyes que escalo no canvien la seva inclinació davant d’una dona. Són les mateixes. Crec que el que faig ho faig amb respecte, amb criteri, amb coherència i no té res a veure amb el fet de si sóc una dona o un home. Sincerament, crec que el tema del gènere no té res a veure per sentir-me afortunada o no. És el que és i el disfruto!

6.- Creus que per tenir èxit a la vida és bo tenir un bon sherpa?

Penso que n’hi ha molts èxits a la vida. Una persona ha de considerar que té èxit quan és feliç i es pot ser feliç de moltes maneres. Hi ha gent que considera que ha tingut èxit quan aconsegueix molts diners, tot i està sola. Hi ha gent que creu que té èxit quan el coneix tothom. L’èxit és molt relatiu. Considero que tinc èxit quan sóc feliç. Quan aconsegueixo estar tranquil·la i a gust i fer les coses que m’agrada fer.

Un exemple d’això són els contes de la Tina que dibuixo i escric. No em faré rica ni viuré de fer contes, però em considero molt afortunada de poder dedicar temps a fer-los i haver aconseguit convèncer a l’editorial perquè els faci amb mi.

És bo llavors tenir algú que et doni suport? Depèn de quin tipus? Si tens la teva família, si tens els teus amics, si la gent creu en tu… Si això es pot considerar que són sherpes, potser sí. Però per a mi l’èxit és fer el que t’agrada.

7.- Com és que parles amb un català diferent?

(A la gent de Barcelona) Potser parleu vosaltres amb un català diferent.

8.- El teu proper pas com a escriptora de la sèrie de contes de la Tina?

Ara he de completar la sèrie dels set cims. El proper serà “La Tina a la Piràmide de Carstensz”, que passa a Nova Zelanda.

9.- I un conte per més grandets… en estil manga?

Bua! Tinc tanta feina intentant acabar tots aquests contes, però no se sap mai! Estaria bé que algun altre autor que es dediqui específicament al manga en fes un sobre la Tina! Això m’agradaria molt!

10.- Què en penses de la idea de fer un diari que apropi les notícies als nens a través de notícies i jocs educatius?

Trobo que el vostre diari és una idea fantàstica per apropar als nens a lectura i a l’actualitat per aconseguir que estiguin sempre connectats. Felicitats, perquè és molt bona idea!