Pepa Plana (Valls, 1965) no és la típica pallassa dels circs infantils. És una pallassa per a tothom que, a més a més, s’identifica amb el moviment del 15-M, entre d’altres. Sempre ha reivindicat la figura femenina del món dels pallassos. Ara treballa, temporalment, al Circ du Soleil.

 “El pallasso és un adult que s’assembla molt al nen que va ser”

1.- Recordes el dia que vas dir que volies ser pallassa?

No hi va haver un dia concret. Penso que ja era pallassa quan feia d’actriu, l’única cosa que passava era que no ho sabia. Tot i que sí que és veritat que a la casa okupada de L’hospitalet de Llobregat, “La Vaqueria”, vaig tenir una revelació. Em vaig dir a mi mateixa: “què estic fent fent d’actriu si disfruto més fent de pallassa! A partir d’aquell moment, vaig decidir que ja no tornaria a ser mai més actriu. No hi havia marxa enrere.

2.- El pallasso neix o es fa?

Aquesta és l’eterna pregunta! A mi em sembla que és un ofici d’artesania on has de tenir un talent i una gràcia per poder-ho fer. Per exemple, a mi m’agradaria molt saber pintar, però no tinc aquest talent i per molt que m’hi encaparrés no me’n sortiria. En canvi, en el fet de ser pallassa, ja tinc aquest punt de partida i aquesta facilitat que em fa que pugui ser millor en la meva feina.

3.- Què destacaries dels pallassos infantils?

Sincerament, crec que la grandesa del pallasso es troba quan no només es centra en un públic. A mi m’apassiona el pallasso que la mateixa tarda fa riure a un nen o una nena i a la mateixa hora commou a un avi i fa gràcia a un adult. Aquests per mi són els pallassos de veritat!!! Al pallasso que només és infantil li falta una dimensió, de la mateixa manera que al que només ho és per a adults. Chaplin, Charlie Rivel, Mary Santpere, Rosa Maria Sardà, fan riure a un nen i a un adult. Tot i que, també he de dir que a vegades em fixo més en la gent normal per tenir idees.

4.- La teva tasca de pallassa s’ha centrat també en reivindicar el paper de la dona pallassa…

Sí, perquè no hi ha dones pallasses que es coneguin. I actualment, n’hi ha moltes i molt bones. Precisament al Festival de Dones Pallasses d’Andorra vam voler fer visibles les dones que són pallasses. En el moment que vam presentar el festival, el públic es va quedar sorprès de la gran quantitat de dones pallasses que n’hi ha.

5.- Quan et poses el nas vermell, quina sensació tens?

És la màscara! És la màscara més petita del món que d’una manera natural et fa obrir els ulls. A mi m’ajuda a fer la meva feina perquè m’identifica amb el que sóc, una pallassa i em fa perdre la por. Sempre el porto a sobre!

6.- Una mica et fa tornar a sentir allò que és més propi dels nens, el no tenir vergonya per fer el ridícul… El pallasso és un adult amb el millor de la infància?

El pallasso és un adult que s’assembla molt al nen que va ser. El caràcter dels pallassos està molt relacionat amb aquesta innocència dels nens, que és de vegades, perversa, perquè és honesta. Sí que una mica el pallasso és com aquest nen salvatge que portem dins. El Tortell Poltrona diu que els adults ens “adulterem”. I sí, el pallasso intenta ser un nen el menys adulterat possible! És ingenu, innocent, ridícul, patètic, simple i generós.

7.- Per què, llavors, es fa servir la paraula “pallasso” per insultar?

No entenc perquè es segueix utilitzant la paraula pallasso per insultar i no es canvia per “deixa de fer el polític”. Tenim insults més adequats en aquests moments que la paraula pallasso. Sempre dic que quan utilitzem aquesta paraula en pejoratiu es fa amb malícia. I indica un vocabulari pobre de la persona que ho diu. N’hi ha insults més adequats en català! Poca-solta, capsigrany, cantamanyanes, etc. N’hi ha mil i un! Sí és un elogi que et diguin pallasso! La gent que li insultessin dient-li pallasso, hauria de respondre: “Gràcies, què més voldria!”

8.- Estar al Circ du Solei entra una mica en conflicte amb les teves idees més properes al moviment del 15-M?

Bé, a mi m’agrada tenir contradiccions perquè enriqueix, però també he de dir que no em quedaré al Circ du Soleil. Estic aprenent molt, però m’estimo més fer les meves petites històries, ja que el Circ du Soleil és una multinacional que té la seva història i no la meva. No puc ser indepentent allà. Però visc en aquest món i es rodó i com que no ho sóc de radical, per això vaig provar l’experiència.

Tot i que s’ha de dir que hi ha coses del Circ du Soleil que no lliguen amb la meva manera de pensar. Per mi el circ és artesania i la meva pallassa no pot estar obeïnt sempre les ordres que li venen donades.

Però, de la meva experiència al Circ du Soleil em quedo amb sensacions molt maques, com el fet de sortir a la pista cada nit i obrir l’espectacle amb 2.000 persones esperant veure’t. O el compartir experiències amb un equip format per professionals de gent del tot lo món. Això és molt xulo!

Però també estan molt bé els circs de carrer que fem aquells anem en furgonetes, repetint el que feien ja els pares del Charlie Rivel, anant de poble en poble amb aquell carromato… És deliciós! Això és el que m’agradaria fer a mi quan torni de la meva experiència al Circ Du Soleil. Anar per tot lo món amb la meva companyia i treballar per un circ tradicional. Tinc moltes ganes de fer el que em doni la gana!

9.- Canviant de tema, com explicaries a un nen què és el 15-M?

Primer me l’hauria d’explicar a mi mateixa per fer-ho bé… Mmm. El 15-M va ser un moviment que es va formar des de la gent anònima per cridar als polítics: “ja no podem més!” Un vot no és una carta en blanc que se li dóna als polítics perquè facin el que vulguin. Han de servir a la gent. El 15-M va ser una reivindicació del ciutadà per fer-li veure als polítics que no els necessiten. És una llàstima que s’hagi aturat aquella empenta… Potser això provocarà una revolució més bèstia! Estem ben a prop, però…

10.- Et sembla bona idea fer un diari digital adreçat a un públic infantil i juvenil amb notícies i jocs educatius?

Em sembla divertit! Les notícies no sempre són divertides i la realitat no sempre és xula, per tant, és interessant que els nens es comencin a interessar pel que passa al teu voltant. Fins i tot, afegiria que estaria bé que aquest diari de notícies el llegíssim els adults. Segurament, entendríem moltes més coses si poguéssim rellegir-les amb ulls de nen. Per tant, em sembla molt xulo! És interessar-te pel món i compartir les notícies amb els teus pares i que els teus pares aprenguin amb tu com es llegeixen les notícies.

Mini Test:

Llibre: “Emigrantes” de Shaun Taun, un llibre sense paraules.

Viatge: Egipte

Videojoc (o un joc): pilota

Animal: Gat

Esport: Atletisme