Twitter response:

Etiqueta: músic

Ramoncín, músic
Ramoncín, músic

José Ramón Julio Márquez Martínez, “Ramoncín” (Madrid, 1955) és un cantant de rock, actor, escriptor i presentador de programes de televisió. Conegut per les cançons “El Rey del Pollo Frito” i “Arañando la Ciudad” i el programa de televisió educatiu Lingo de La2, també és escriptor de diferents llibres com “El Tocho Cheli”, un diccionari sobre els dialectes del castellà “caló” i “cheli”. Llicenciat en Filologia hispànica és pare de quatre fills.

 

“Qui sap pot i no se l’enganya fàcilment”

 

1.- Què li diries a un nen del segle XXI?

Li diria que no serà sempre un nen, que està en un període d’aprenentatge i que, precisament, el que ha de fer ara és aprendre i cultivar-se. També li diria que quantes més coses sàpiga, menys manipulable i més lliure serà.

2.- I què li diria a un nen que està tot el dia jugant amb els mòbils i les pantalles?

Li diria que, tot i que aquestes màquines s’anomenen intel·ligents, no ho són. Són tontes! Només funcionen perquè l’intel·ligència humana les fa funcionar. Les màquines són tontes per si mateixes. Si es centren només en les pantalles, estan perdent una cosa que és sagrada: el temps. Les pantalles li poden ensenyar allò bàsic de la vida però res més.

Per tant, el que els diria és que dosifiquin el temps que dediquen a les pantalles i que busquin altres coses. Que surtin a la natura, que facin esport, que tinguin amics, que facin trastades, que juguin amb un tira-xines, que tirin dards, que toquin el terra, que corrin pel carrer, que es facin mal als genolls, que es caiguin de la bicicleta i es trenquin un colze… Que siguin éssers humans. I no que aquells robots “intel·ligents” els converteixin en alguna cosa semblant a ells.

3.- I què li diria als pares que no volen que s’embrutin?

Al pare que pensi així li diria que no hauria d’haver sigut pare.

4.- Contundent.

Així de contundent.

5.- Però hem de garantir la seguretat dels nens…

Bé, la seguretat és una cosa diferent. Contra la seguretat del nen no ens hi podem posar en contra. Si el pare creu que per una qüestió de seguretat és aconsellable no sortir de casa, doncs endavant. La por és lliure i cadascú dosifica la seva por com vol. Però el que ha de fer el pare és explicar-li el motiu i donar-li arguments. Segurament si el pare li explica que ell es sent més tranquil si a determinades hores està a casa, el fill ho entendrà perfectament. Els fills es poden rebotar si el pare és impositiu, però si se’ls argumenten les coses no podran fer una altra cosa que atendre les recomanacions dels seus pares.

6.- Què li diria al professor que s’obsessiona en l’ús de les TIC a l’aula?

Gairebé igual que al pare. Que no hauria de ser professor per fer això. El que s’ha de fer és donar-li un bon ús a l’eina que li han donat. Però que no l’utilitzi per substituir l’aprenentatge real que està en els llibres, a les enciclopèdies i en el saber. A la suma del coneixement. No es pot refusar la tecnologia, però s’ha de fer servir bé.

7.- Com a pare, quin és el consell que ha donat al seus fills?

Quan he entès que podien comprendre allò que els deia sempre els he transmés que han de saber perquè qui sap pot i no se l’enganya fàcilment.

8.- Com a músic que és, què li diria als nens que es descarreguen música de manera ilegal?

A aquests nois se’ls ha de dir que a la vida, desafortunadament, no n’hi ha res gratis. L’únic cosa gratis és l’aire que respirem! Han de respectar el dret dels altres. Qualsevol d’aquests nens quan sigui gran serà taxista o tindrà una botiga, serà enginyer o metge i voldrà que també es respecti la seva feina. El mateix que volem nosaltres. Els que ens dediquem a la propietat intel·lectual volem que els altres respectin la nostra feina, igualment. A més a més, avui en dia tenim accés gratuït a tota la música que vulguem sense haver de cometre un delicte gràcies a plataformes com Spotify.

9.- Quina opinió té dels mitjans de comunicació televisius que avui en dia han deixat de banda el valor formatiu?

Personalment, penso que avui n’hi ha bons programes de televisió. El que hem de fer és elegir-los bé. Crec que el ciutadà té a la seva mà el comandament a distància i, per tant, el poder. El que ha de fer la gent és aprendre a elegir. És veritat que no hi ha programes tan educatius com abans, però, actualment, n’hi ha programes molt bons de debat. Simplement hem d’elegir-los. Ningú no t’obliga a veure la tele. N’hi ha gent que es queixa perquè ahir va veure un programa dolent. A aquests els dic que no el vegin. I als que fan aquells programes que es mouen únicament per l’audiència els preguntaria si donarien als seus fills el que els dónen al seu públic.

10.- Què n’opina de mitjans com el nostre que busquen educar més enllà d’entretenir?

És molt raonable, per tant, que comenci a haver un nou pensament i mitjans nous que el que vulguin sigui, si no educar, almenys ajudar a l’educació dels ciutadans. Això és un deure que té un mitjà de comunicació.

Mini Test

Viatge: Àfrica. Kenya, Mombasa.

Videojoc: No sóc de videojocs. Em vaig quedà amb el “Come Come”. Era molt divertit!

Llibre: “En el camino”, de Jack Kerouac.

Animal: Adoro els elefants!

 


Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344