Porta tota la vida dibuixant i no se’n cansa. La Pilarín Bayés dibuixa més de 13 hores al dia per enllestir tota la feinada que té. Els seus ninots són inconfusibles: cares rodonetes, boques somrients i, sobretot, galtes rosades. A través dels seus dibuixos ha ajudat a generacions i generacions d’infants a entendre la cultura, l’art, la història, el país i els personatges importants.

“Tots tenim un do i quan el descobrim l’hem de treballar”

1. Pilarín, recordes quan vas decidir que volies ser il·lustradora?

Sí, jo estudiava Belles Arts però no se m’havia acudit ser il·lustradora. Però en aquesta època, una neboda meva va fer la comunió i com que no tenia diners per fer-li un regal vaig decidir fer-li un llibre. I tot fent aquest llibre me’n vaig adonar que allò m’agradava molt.

2. Cal estudiar moltes hores per ser dibuixant o els dibuixants ja naixeu amb un do?

Tots tenim un do que està més o menys amagat. Un cop descobreixes que el tens has de mirar de no ser garrepa amb les hores que hi dediques. Cal que treballis el que calgui per fer-ho el millor que puguis.

3. Ens pots explicar quina tècnica fas servir per dibuixar?

Faig servir una tècnica mixta. Les siluetes les faig amb ploma i després, a dintre, hi poso el color amb aquarel·la, llapis o, fins i tot, retolador. Però aquest color sempre és mesurat, així aconsegueixo que la silueta es vegi bé i que acolorint-la es torni més entenedora. Als nens els colors els agraden molt perquè ajuden a explicar coses.

4. Els teus ninots tenen un aspecte únic i inimitable: galtes pintades de vermell i expressió alegre. Et vas inspirar en els nens per definir aquest estil?

Jo m’imagino que sí però això és una cosa que et surt sense reflexionar-hi. Sempre que vaig a una escola els faig una broma als nens: “M’he quedat amb les vostres cares”. I després penso que quan necessiti dibuixar una cara m’inspiraré en les seves.

5. Des del teu primer llibre publicat els anys 60 fins ara has observat algun canvi en els gustos dels nens i nenes?

Crec que va per modes. Ara està de moda la Hello Kitty, abans ho estava la Betty Boop, la Barbie o Disney, que és un clàssic que sempre funciona, a banda del Tintin o l’Astèrix. Els nens van incorporant nous referents, però jo penso que als infants els van bé els contes de tota la vida, que difonen una gran educació sentimental i estètica.

6. L’any 1964 vas començar a treballar amb “Cavall Fort”. Aleshores no hi havia ordinadors a les cases i amb prou feines hi havia televisió. Creus que sense tantes màquines els infants llegien més que a l’actualitat?

No sé que dir-te perquè això sempre ho diuen però l’altre dia ho comentava amb un professor que em va dir: “Els nens llegeixen molt, per sort!”. Jo també ho crec, perquè quan vaig a les escoles els nens s’han llegit els llibres, me’n parlen i saben molt de què tracta. Quan jo era petita recordo que a l’escola teníem una biblioteca però que sempre estava tancada amb clau (riu).

7. Diuen que un dels teus mèrits és ajudar a entendre el món tal com és. Podries definir-me com és el món amb una frase?   

El món és un lloc ple de paranys però amb un encant fantàstic.

8. Amb els teus llibres i contes has posat la història i la cultura al servei dels infants. La il·lustració és un bon recurs per ensenyar i aprendre?

Sí, crec que és un gran recurs. I és tan còmode i econòmic! Dibuixar et dóna llibertat per recrear el passat i inventar-te com serà el futur. El proper mural que faré ha de representar com serà Catalunya al 2014 i, com que no ho sabem ben bé, dibuixaré una hèlix que ens permetrà volar en comptes de caminar per anar lluny. En canvi, fer això en cinema seria molt més complex.

9. Ja t’has endinsat en el món de les noves tecnologies fent DVD’s, jocs per internet o adaptant la teva “Història de Catalunya” per iPad. T’agraden aquests nous suports?

L’iPad m’agrada bastant perquè permet que els nens interactuïn. A més, veure els teus dibuixos en moviment té molta gràcia.

10. Per acabar, com valores l’arribada d’un diari digital infantil que posi la informació i el joc a l’abast del joves?

Em sembla formidable perquè, encara que jo no sàpiga ni obrir l’ordinador, sé que ara molta gent llegeix abans un diari digital que en paper. Per això, que els joves tinguin una eina que a banda de fer-los jugar els expliqui coses de l’actualitat, els ajudarà moltíssim. Igual que hi ha revistes o pel·lícules fetes per a nens, és important que també tinguin el seu diari.

El Minitest

Viatge: A la regió d’Ankor, a Cambodja

Animal: Un gos fidel i trempat

Videojoc: Ui, aquí no et puc dir res! No hi entenc!

Esport: La natació