A la natura hi podem trobar animals herbívors, carnívors o omnívors, i després hi ha els que són com Màrius Serra, els verbívors, és a dir, aquella categoria d’humans que s’alimenta de paraules, principalment de verbs. L’escriptor, periodista i creador incansable de mots encreuats (i Premi Sant Jordi 2013) ha debutat en la literatura infantil amb el llibre “L’arca de Babel”.

“Com més intensa sigui la teva relació amb una llengua, més possibilitats tindràs de conèixer tota la realitat”

1. Màrius, recordes quan vas decidir que volies ser escriptor?

Jo de ben petit inventava històries amb molta freqüència i hi va haver un concurs infantil de redacció que em va motivar molt. Vaig fer una redacció que va ser premiada. Aleshores tenia 10 anys i ja vaig continuar escrivint. Després també recordo quan vaig decidir “publicar” (fer públic i posar a la venda un llibre), estava fent quart de carrera (el Màrius va estudiar Filologia Anglesa).

2. Cal estudiar moltes hores per ser autor de passatemps o s’ha de néixer amb un do?

Cal néixer amb un esperit i unes aptituds determinades, això segur, perquè també les veus en la gent que resol passatemps. I després has de fer un treball metòdic (seguir un camí que funciona i fer-ho de manera ordenada).

3. Quin és el secret per encaixar totes les paraules dels mots encreuats i no et quedin espais en blanc?

El quadrat negre. El gran invent és el quadrat negre, que no té ni 100 anys. El primer va sortir el 1917. Quan ja estàs bloquejat i les paraules no t’encaixen, poses un quadrat negre.

4. De petit t’entretenies amb les joguines que juga tota la canalla o ja estaves “enganxat” als jocs de paraules?

Era juganer amb tot, amb camions, pilotes…però sí que recordo el pare d’un company de classe que tenia un joc de lletres que es podien moure. Havies d’anar passant les lletres per formar paraules. I aquell joc em va captivar, cosa que demostra que des de petit ja tenia una tendència a jugar amb les paraules.

5. Quan vas arreplegar el primer diccionari?

Devia ser a l’escola, als Salesians d’Horta, on segurament ens van fer comprar un diccionari escolar.

6. Com descriuries a un vailet com és Verbàlia, el país imaginari dels verbívors?

Com un punt de trobada. Un “país” en el qual hi són benvinguts tots aquells que, a part d’estudiar la llengua, de fer-la servir per comunicar-se, escriure i llegir, també la fan servir per divertir-se. Jo ja feia anys que buscava un lloc on fer-hi coincidir coses cultes, com la poesia, i coses de “cultura popular”, des d’acudits fins a les endevinalles, embarbussaments o jocs infantils que s’utilitzen per ensenyar-te llengua quan ets nen. Aquest objectiu és el que em va portar a crear el “país” de Verbàlia, el “país” dels verbívors, de tots aquells animals que ens “alimentem” de verbs.

7. T’has estrenat en el camp de la literatura infantil amb un llibre que narra les aventures d’uns infants d’una tribu que no saben parlar i van aprenent la llengua a mesura que viatgen.

Mira és una història que té un camí molt clar. L’Auditori em va encarregar una “cantata” que té molts anys. Un escriptor escriu les cançons, un músic hi posa la música i 30.000 alumnes de primària treballen durant tot un curs per aprendre’s les cançons. Després les interpreten en grups de 800. Cada vegada que s’interpreta la “cantata” (a Olot, al Vallès, a Barcelona…) hi ha 800 nois i nois a l’escenari. La veritat és que jo mai m’havia plantejat escriure per nanos perquè em feia molt de respecte, sobretot a l’hora de trobar el nivell de llenguatge adequat. I al final em vaig inventar la història de l’Alf i la Bet.

8. Perquè és tan important el moment d’adquirir una llengua en la vida d’un infant?

Perquè conforma totalment la seva personalitat. El seu caràcter, les seves capacitats expressives, el seu coneixement té una relació molt directa amb el seu domini verbal. El que acabarà conformant la teva capacitat de relacionar-te i fer amics té molt a veure amb el llenguatge. Com més intensa sigui la teva relació amb una llengua, més possibilitats tindràs de conèixer tota la realitat, de debatre i de fugir dels fanatismes, que són un dels grans problemes de la humanitat.

9. L’any 2008 vas publicar “Quiet”, un relat amb què expliques els 7 primers anys de vida del teu fill Lluís, que tenia paràlisi cerebral. El món es va adaptant de mica en mica a les necessitats dels “quiets”? 

Sí, clarament, i la nostra societat està fent aquests deures. Evidentment hi ha molt camí per córrer però s’hi adapta des d’una perspectiva arquitectònica, pel que fa a l’accessibilitat dels edificis, i de mica en mica psicològicament, un procés més lent i costós. A més, els joves s’aproximen més al món dels discapacitats que les generacions anteriors.

10. Et sembla interessant la proposta de fer un diari digital infantil i juvenil que combini informació i jocs interactius?

Em sembla bé. Crec que és un encert associar el mitjà digital amb la interacció. Si a més li sumes que tota la canalla són ja nadius digitals (que des de ben petits ja s’acostumen a conviure amb la informàtica) i desenvoluparan la lectura  a través de la xarxa, em sembla una idea molt raonable, us desitjo sort.

Minitest

Viatge: Tailàndia

Animal: El Camaleó

Videojoc: El Tetris

Esport: El ciclisme

Llibre: “L’illa del tresor”, una novel·la d’aventures de Robert Louis Stevenson publicada l’any 1883