L’Anna Moliner és una actriu amb molts registres. Els nens i nenes la segueixen al Super3 on fa el personatge de la Tru, una alegre porqueta que tot ho veu “amazing” (increïble) i “wonderful” (meravellós). I la resta la coneixen també per les seves aparicions a la sèrie “La sagrada família” (també a TV3) i els seus treballs al teatre, on és una de les veus més prometedores del musical català.

“La Tru i jo sempre busquem el cantó positiu de les coses”

1. Anna, recordes quan vas decidir que volies ser actriu?

Mmmmm…no recordo el moment concret que vaig prendre la decisió però des de molt petita vaig tenir molt clar que seria actriu.

2. Cal estudiar moltes hores per ser actriu o les actrius ja naixeu amb un do?

Les dues coses són molt importants, com en totes les feines. Crec que hi ha d’haver un talent de base, una força que t’empenyi a anar cap allà, però òbviament amb el treball i la pràctica s’aprèn molt.

3. Interpretes la Tru del Super3, que com tota la família del programa és una estrella de l’animació que aterra al món dels humans. Si et deixessin triar, en quin personatge dels dibuixos animats et convertiries?

En l’”Anne de las teules verdes”, la protagonista d’una sèrie de la meva època. M’encantava! Era una nena orfe que havia estat adoptada per una parella gran i tenia una casa amb les teules de color verd. Tenia molta imaginació i es va acabar fent escriptora. D’aquesta història van fer-ne una pel·lícula també.

4. La Tru representa que és una porqueta i el seu amic Fluski és un gat. Quin és el teu animal preferit de la realitat o de la ficció?

M’ho he de pensar…me n’agraden molts però et diria el gos. El vincle que es crea entre l’amo i ells és una passada! Tinc un Jack Rusell de set mesos.

5. A la Tru sempre la veiem “happy” i contenta. Tu també penses que sempre hem de buscar el cantó positiu de les coses?

Totalment, m’identifico molt amb aquesta característica de la Tru. Jo també sóc molt així. Sempre que m’ha passat alguna cosa dolenta li he sabut trobar la part positiva.

6. Sense sortir de la televisió, també t’hem vist a “La sagrada família” interpretant la Janis, una noia que es creu molt llesta i s’aprofita dels pares tant com pot. Què faries si tinguessis una germana com la Janis?

(Riu) Li tinc molt de “carinyo” a la Janis, no sé que dir-te. Suposo que intentaria fotre-li canya! Però ben mirat, a la Janis li va la canya, així que no sé si seria pitjor el remei que la malaltia. Li diria que no deixés de ser ella mateixa però que s’espavili, que no es pot aprofitar dels pares d’aquesta manera!

7. Tu que ets una gran actriu de musicals ens explicaràs com és possible que pugueu actuar i cantar a la vegada sense marejar-vos. És una feina que exigeix molts assajos i entrenaments?

Sí, requereix un gran entrenament físic i vocal. De tota manera no és tan diferent del teatre de text perquè els actors hem d’estar en forma constantment. El nostre instrument, la nostra eina de treball, és la veu i el cos. Per això ens hem de cuidar tant.

8. Has sigut la Caputxeta del musical “Boscos endins”, una obra que reunia els personatges més populars dels contes. Els contes són més màgics i fantàstics quan els veus representats al teatre?

Tot el teatre és màgic i qualsevol obra és com un conte. Això és el que m’agrada del teatre: vens, t’expliquen una història i veus que hi ha vida a dalt de l’escenari. A “Boscos endins” aquesta màgia era especialment bonica perquè Sondheim (l’autor nord-americà del text) és un mestre del musical.

9. Com hem vist, la teva trajectòria està molt relacionada amb el món dels nens. Què diferencia el públic infantil del públic adult?

El públic infantil és molt sincer i això està molt bé. Quan tens la sort de fer una cosa que té un contacte directe amb el món dels nens, són tan naturals que et transmeten tot el que estan vivint. D’aquesta manera et donen moltes lliçons, bones i dolentes: és un públic que et fa millorar. Els adults retenim molt més els sentiments.

10. Per acabar, et sembla bona idea fer un mitjà de comunicació dirigit als nens i nenes que barregi la informació i els jocs interactius?

Em sembla fantàstic! Tot el que vagi destinat a despertar la curiositat i el coneixement dels joves és una idea meravellosa.  

El minitest

Viatge: Als Estats Units

Animal: El gos

Videojoc: Vaig tenir una època de jugar molt al Resident Evil (el joc proposa combatre un estrany virus que amenaça d’infectar els humans i transformar-los en zombis).

Esport: Anar en bicicleta

Llibre: “Ana Karenina”, novel·la del rus Lev Tolstoi que narra la història d’una dona del segle XIX (publicada l’any 1877).