Twitter response:

Etiqueta: teatre

Mamen Duch, actriu
Mamen Duch, actriu

Mestra i llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre i fundadora i membre de T de Teatre. La seva vida profesional es troba en el teatre, cinema i televisió. 

Ha participat a la sèrie “Jet Lag” de TV3 i “Tierra de Lobos” de Tele5. Les inquietuts de la Mamen pel ioga la porten a fundar el 2008 el seu propi centre de ioga per nens, Yogui Kids, que busca introduir els nens a la pràctica del ioga a través del joc.

 

“El ioga ajuda a fer una cosa i ben feta”

 

1.- Recordes quan vas decidir que volies ser actriu?

No ho recordo exactament, però des de molt petita (5 o 6 anys).  Una de les principals motivacions que vaig tenir va ser el joc. Sempre estava inventant! Fins i tot actuava quan feia les feines de casa. Quan anava a estendre la roba em pensava que estava a “La Casa de la Pradera”!

2.- Cal estudiar moltes hores per ser actriu o les actrius neixen amb un do?

Hem de tenir una facilitat, però crec que tothom pot ser actor. He donat classes de teatre durant molts anys i sempre explico als meus alumnes que tots tenen un actor dintre. A mi mai m’havien dit que podia ser actriu. Si vols ser actor, t’has de preparar i estudiar per ser actor de teatre, cinema i televisió. No és bo voler ser actor per sortir a la tele. Com el músic o el ballarí, els actors hem de preparar el nostre cos i les nostres emocions per estar alerta per estar a l’escenari. Si a més d’això tens aquell do especial on s’ajunta l’ofici i l’art, seràs un gran actor.

3.- Així doncs, els actors han de tenir una predisposició especial pel joc?

Jo penso que sí. Totalment! És que actuar en francès és “jouer” i en anglès és “to play”. A les classes sempre deia el mateix: Actuar és jugar. Jugar a que ets una altra persona, a que et trobes en un altre moment, en una altra situació… I això és divertit!

4.- Què ens pots dir de l’obra estrenada al “Lliure Aventura!”? És fàcil d’entendre?

És fantàstica! Ens ho hem passat molt bé! És molt actual. Parla del moment de crisi que estem vivint ara. De les opcions que tenim tots per sortir-nos-en d’això, però sempre des del sentit de l’humor i la ironia. I, com sempre hem parlat en les obres de T de Teatre, parla, a més, de les relacions humanes.

“Aventura!” En principi no és per nens, tot i que entenen moltes coses. “Jet Lag” no era en cap cas per nens, però va haver-hi molts nens que la veien. El nen es queda en la capa superficial i els adults veiem la resta. El nen a Jet Lag es quedava amb la pallassada. És una obra per anar a veure a partir dels 12 anys.

5.- Quins dels personatges que has fet al llarg de la teva carrera s’allunyen més de la teva manera de ser? Hi ha algun que s’assembli més a tu?

L’Herminia de “Tierra de Lobos”. Per edat i per costums. És d’un altre moment històric molt diferent al meu. I el que he interpretat a “Aventura!” és bastant diferent a mi. A “Delicadas” hi ha una escena on obliguen al personatge que interpreto a treure el Crist de la paret… És una situació on d’entrada jo no m’identifico. Només en el fet que és un personatge que es revolta contra una ordre imposada. Tots els personatges que he fet es poden defensar…

Però m’identifico més amb el personatge de “Com pot ser que t’estimi tant”, una persona que les circumstàncies la van portar a un moment molt estressant, però que, en el fons, era una persona artista i oberta. Personalment, penso que tots els personatges que he interpretat tenen alguna cosa de mi, com la Carla de Jet Lag. Tot i que crec que no sóc tan estúpida com ella…

6.- Com veus el paper de la dona al teatre? Les nenes que es vulguin dedicar a aquest món tenen una dificultat afegida?

Vam fundar la companyia de T-Teatre amb només dones perquè creiem que hi ha molts papers per homes i, en canvi, en comparació amb aquesta situació, hi ha pocs per dones. I això no reflecteix la realitat: hi ha moltes dones actrius molt bones!

Però sí que és veritat que hi ha molt poques autores i directores i els homes escriuen, des de fa molts anys, cap a ells. Per això cada vegada que estrenem un obra és un repte, perquè hem d’escriure una obra per a cinc dones. Tot i que a les dues darreres obres, “Delicada” i “Aventura!”, han participat dos homes perquè necessitàvem tenir el feed-back home-dona que nosaltres no podíem oferir. Però ens interessa molt això de crear altres coses per dones! I tan de bo hi hagi més creacions com la del Litus i la Marta Buchaca…

Però sí, les nenes tenen un handicap… Però no només per dedicar-se a ser actrius. En tots els camps, a l’empresarial i en el terreny dels sous. Hem avançat moltíssim, però encara hi ha molta feina a fer. Potser hi ha altres professions on les dones ho tenen més complicat…

Per tant, jo els diria a les nenes que, si realment volen ser actrius, ho facin! Passes moltes hores a la feina i has de fer la feina que t’agradi.

7.- Creus que a l’escola es fa poc teatre?

Sí, tot i que cada vegada es fa més teatre. I ara no vull canviar el tema, però considero que a l’escola és bàsic fer ioga. A mi m’agradaria poder començar a introduir el ioga a les escoles… Per què? Doncs perquè si es fa ioga els nens estaran més relaxats i concentrats i amb una millor actitud per fer feina. Està comprovat que si es fa ioga abans de les classes els nens rendeixen més i els professors van menys cansats.

8.- Per tant, creus que el món accelerat que hem construït fa necessari el ioga en els nens?

Sí, els adults rebem moltes entrades (inputs) i els passem als nens. A mi a vegades em venen pares dient-me que el seu nen està nerviós quan qui més ho està és el propi pare. Evidentment que és fantàstic  ensenyar “armes” als nens per relaxar-se, però també cal que els pares les aprenguin. Està molt bé fer classes pares i fills!

A aquesta societat l’anomeno la del zàpping.  Quan només teníem tres o quatre canals de televisió els exercicis que fèiem de teatre eren molt més concrets i a la que es van disparar tots els canals fins a arribar als que tenim ara, els exercicis de teatre van passar a ser molt i molt variats. El ioga ajuda a fer una cosa i ben feta.

Pots fer ioga fregant plats. El ioga és prendre consciència del que fas en un moment concret. Quan t’ho passes bé, estàs fent ioga! Per tant, els nens fan ioga constantment. Perquè viuen el present. Hi ha una pissarra on a mesura que vas dibuixant es va esborrant el dibuix. És una manera fantàstica per explicar el present. Els nens petits són superioguis! Després, a partir dels set o vuit anys, el cap comença a anar massa ràpid i s’ha de controlar i treure del cap les angoixes que pugui tenir el nen per retrobar-lo amb el seu ser més interior, que alhora és el més pur.

9.- Parla’m també de la teva escola de ioga. Yogui Kids.

Fa cinc anys vaig anar a Nova York (perquè la meva germana, que és psicòga infantil i viu allà m’ho va recomanar) a estudiar com funcionava el tema del ioga per nens, perquè a les classes de teatre que feia trobava a faltar que em mancava una eina que fes estar més centrat als nanos i els posés més de peus a terra. Perquè el teatre és molt egocèntric i exhibicionista. Allà vaig veure que el ioga s’ensenyava als nens a través del joc. A les meves classes els faig pensar que estan en un món imaginari on cada postura del ioga que fan és un objecte d’aquest món (una palmera, una papallona etc…). Juguem a fer ioga.

10.- Què n’opines d’un diari que intenta apropar als nens les notícies d’actualitat i que els entretén amb jocs educatius?

Em sembla una gran idea fer una barreja d’informació i jocs. Perquè la informació crec que entrarà molt millor a través del joc. És com el que fem amb el ioga. A través del joc entren les postures, les respiracions, la relaxació i la concentració.Però sempre, sempre, s’ho han de passar bé els nens! Jugar i aprendre.

Mini Test:

Viatge: Índia o Etiòpia, la gran desconeguda.

Videojoc: Ni idea! No n’he jugat mai!

Animal: Lleó

Esport: Tennis

Llibre: “Sin Noticias de Gurb”, d’Eduardo Mendoza, pels més grandets.

“The Mixed-Up Chameleon” de l’Eric Carle, pels més petits.

Anna Moliner, actriu del Club Super 3
Anna Moliner, actriu del Club Super 3

L’Anna Moliner és una actriu amb molts registres. Els nens i nenes la segueixen al Super3 on fa el personatge de la Tru, una alegre porqueta que tot ho veu “amazing” (increïble) i “wonderful” (meravellós). I la resta la coneixen també per les seves aparicions a la sèrie “La sagrada família” (també a TV3) i els seus treballs al teatre, on és una de les veus més prometedores del musical català.

“La Tru i jo sempre busquem el cantó positiu de les coses”

1. Anna, recordes quan vas decidir que volies ser actriu?

Mmmmm…no recordo el moment concret que vaig prendre la decisió però des de molt petita vaig tenir molt clar que seria actriu.

2. Cal estudiar moltes hores per ser actriu o les actrius ja naixeu amb un do?

Les dues coses són molt importants, com en totes les feines. Crec que hi ha d’haver un talent de base, una força que t’empenyi a anar cap allà, però òbviament amb el treball i la pràctica s’aprèn molt.

3. Interpretes la Tru del Super3, que com tota la família del programa és una estrella de l’animació que aterra al món dels humans. Si et deixessin triar, en quin personatge dels dibuixos animats et convertiries?

En l’”Anne de las teules verdes”, la protagonista d’una sèrie de la meva època. M’encantava! Era una nena orfe que havia estat adoptada per una parella gran i tenia una casa amb les teules de color verd. Tenia molta imaginació i es va acabar fent escriptora. D’aquesta història van fer-ne una pel·lícula també.

4. La Tru representa que és una porqueta i el seu amic Fluski és un gat. Quin és el teu animal preferit de la realitat o de la ficció?

M’ho he de pensar…me n’agraden molts però et diria el gos. El vincle que es crea entre l’amo i ells és una passada! Tinc un Jack Rusell de set mesos.

5. A la Tru sempre la veiem “happy” i contenta. Tu també penses que sempre hem de buscar el cantó positiu de les coses?

Totalment, m’identifico molt amb aquesta característica de la Tru. Jo també sóc molt així. Sempre que m’ha passat alguna cosa dolenta li he sabut trobar la part positiva.

6. Sense sortir de la televisió, també t’hem vist a “La sagrada família” interpretant la Janis, una noia que es creu molt llesta i s’aprofita dels pares tant com pot. Què faries si tinguessis una germana com la Janis?

(Riu) Li tinc molt de “carinyo” a la Janis, no sé que dir-te. Suposo que intentaria fotre-li canya! Però ben mirat, a la Janis li va la canya, així que no sé si seria pitjor el remei que la malaltia. Li diria que no deixés de ser ella mateixa però que s’espavili, que no es pot aprofitar dels pares d’aquesta manera!

7. Tu que ets una gran actriu de musicals ens explicaràs com és possible que pugueu actuar i cantar a la vegada sense marejar-vos. És una feina que exigeix molts assajos i entrenaments?

Sí, requereix un gran entrenament físic i vocal. De tota manera no és tan diferent del teatre de text perquè els actors hem d’estar en forma constantment. El nostre instrument, la nostra eina de treball, és la veu i el cos. Per això ens hem de cuidar tant.

8. Has sigut la Caputxeta del musical “Boscos endins”, una obra que reunia els personatges més populars dels contes. Els contes són més màgics i fantàstics quan els veus representats al teatre?

Tot el teatre és màgic i qualsevol obra és com un conte. Això és el que m’agrada del teatre: vens, t’expliquen una història i veus que hi ha vida a dalt de l’escenari. A “Boscos endins” aquesta màgia era especialment bonica perquè Sondheim (l’autor nord-americà del text) és un mestre del musical.

9. Com hem vist, la teva trajectòria està molt relacionada amb el món dels nens. Què diferencia el públic infantil del públic adult?

El públic infantil és molt sincer i això està molt bé. Quan tens la sort de fer una cosa que té un contacte directe amb el món dels nens, són tan naturals que et transmeten tot el que estan vivint. D’aquesta manera et donen moltes lliçons, bones i dolentes: és un públic que et fa millorar. Els adults retenim molt més els sentiments.

10. Per acabar, et sembla bona idea fer un mitjà de comunicació dirigit als nens i nenes que barregi la informació i els jocs interactius?

Em sembla fantàstic! Tot el que vagi destinat a despertar la curiositat i el coneixement dels joves és una idea meravellosa.  

 

El minitest

Viatge: Als Estats Units

Animal: El gos

Videojoc: Vaig tenir una època de jugar molt al Resident Evil (el joc proposa combatre un estrany virus que amenaça d’infectar els humans i transformar-los en zombis).

Esport: Anar en bicicleta

Llibre: “Ana Karenina”, novel·la del rus Lev Tolstoi que narra la història d’una dona del segle XIX (publicada l’any 1877).

 


Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344