La sirena d’or de la natació sincronitzada va decidir sortir de l’aigua a principis d’any. Després de guanyar 46 medalles fent gimnàstica dins la piscina i popularitzar un esport que abans dels seus èxits era desconegut, Gemma Mengual afronta ara el repte més important de la seva vida: fer de mare del seu fill Nil. Si passes una estona amb la Gemma t’esquitxa d’alegria, ni dins ni fora de l’aigua perd mai el somriure.
“La millor edat per començar a practicar la ‘sincro’ és entre els 5 i els 10 anys”
1. Gemma, recordes quan vas decidir que volies ser nedadora?
Sí. Primer els meus pares em van apuntar a natació però al final vaig acabar a la sincronitzada per una casualitat (que explicarà a la pregunta 3). Al principi vaig començar poc a poc però, finalment, vaig veure que m’agradava. I des d’aleshores fins al dia d’avui!
2. Cal entrenar moltes hores per ser nedadora olímpica o els esportistes d’elit ja naixeu amb un do?
Cal entrenar moltes i moltes hores. El talent sempre és important però sense feina no s’arriba enlloc. En un esport com el nostre, que és tan perfeccionista, s’han d’entrenar moltes hores. Això és la part més dura de la “sincro”.
3. Ets una icona de la natació sincronitzada però abans que comencessis a guanyar medalles gairebé ningú coneixia aquest esport. Com és que et fas fixar en la “sincro”?
Com t’he comentat abans va ser gràcies a una casualitat: la meva cosina ja la practicava…i jo m’hi vaig afegir.
4. La natació sincronitzada combina la natació, la gimnàstica i, fins i tot, les coreografies de ball. Quan sortiu de l’aigua us passeu moltes hores a la sala de màquines del gimnàs?
Sí, també passem molt temps al gimnàs. A banda del treball dins l’aigua, cal fer molta preparació física i entrenaments de coreografia per a memoritzar els moviments que fas a la piscina. Aquests moviments s’han d’intentar perfeccionar fora de l’aigua. Per aquest motiu també fem moltes hores de dansa.
5. Per culpa teva molts ens hem frustrat intentant imitar les piruetes que fas a la piscina. Si no toques de peus a terra, com pots fer la vertical amb una cama aixecada i no enfonsar-te?
És una qüestió de força, tècnica i l’experiència de molts anys fent aquest esport. Després de tant de temps, acabes tenint un domini de l’aigua que sembla impossible que puguis fer el què fas…però ho fas!
6. Les nedadores de sincronitzada dissimuleu el patiment amb un somriure d’orella a orella. En què penseu per transmetre aquesta alegria i no fer cara d’esgotament?
Intentem interpretar la música. No sempre es tracta de somriure sinó d’interpretar el què estàs nedant. Nedem amb música i cada música té una temàtica diferent, per això mires d’expressar sempre alguna cosa mentre ets dins de l’aigua. Encara que t’estiguis “morint” de cansament o de dolor, ningú ho ha de notar.
7. Els vostres exercicis aquàtics sempre van acompanyats de música. Quin estil musical t’emocionava més mentre competies?
Doncs tots els estils. Si la música em “deia” alguna cosa i em feia sentir emocions, aquella cançó ja m’agradava. M’era igual l’estil, l’important és que em provoqués alguna emoció. La música m’havia d’arribar a l’ànima.
8. Una pregunta per tots els joves que volen provar la “sincro”. Quina és la millor edat per a començar a practicar-la?
Crec que sempre abans dels 10 anys. La millor franja d’edat és entre els 5 i els 10 anys, no més tard.
9. L’Anna Tarrés, la seleccionadora espanyola de natació sincronitzada, sempre t’anima a que et facis entrenadora. T’agradaria ensenyar tot el que has après a aquestes noves generacions?
Sí, sí, m’agradaria. Considero que després de tants anys, poder aportar les coses que he après al llarg de la meva carrera em faria molt contenta.
10. Tu que has estat una gran campiona, quins valors associes a l’esport?
En primer lloc, la disciplina. En segon lloc, el sacrifici. I, finalment, la companyonia (la solidaritat entre companys d’equip), en especial en el cas de la natació sincronitzada.
El Minitest
Viatge: A qualsevol illa
Animal: El gat
Videojoc: No en conec cap!
Esport: La natació sincronitzada
Llibre: “Tokio Blues” del japonès Haruki Murakami, una novel·la molt nostàlgica en què el protagonista ens explica com va ser la seva vida en el seu primer any d’estudiant universitari a Tòquio
Tags: entrevista, esport, Gemma Mengual, natació, sincronitzada
No Comments