Twitter response:

Etiqueta: esport

Gemma Mengual, exnedadora de sincronitzada
Gemma Mengual, exnedadora de sincronitzada

La sirena d’or de la natació sincronitzada va decidir sortir de l’aigua a principis d’any. Després de guanyar 46 medalles fent gimnàstica dins la piscina i popularitzar un esport que abans dels seus èxits era desconegut, Gemma Mengual afronta ara el repte més important de la seva vida: fer de mare del seu fill Nil. Si passes una estona amb la Gemma t’esquitxa d’alegria, ni dins ni fora de l’aigua perd mai el somriure.

“La millor edat per començar a practicar la ‘sincro’ és entre els 5 i els 10 anys”

1. Gemma, recordes quan vas decidir que volies ser nedadora?

Sí. Primer els meus pares em van apuntar a natació però al final vaig acabar a la sincronitzada per una casualitat (que explicarà a la pregunta 3). Al principi vaig començar poc a poc però, finalment, vaig veure que m’agradava. I des d’aleshores fins al dia d’avui!

2. Cal entrenar moltes hores per ser nedadora olímpica o els esportistes d’elit ja naixeu amb un do?

Cal entrenar moltes i moltes hores. El talent sempre és important però sense feina no s’arriba enlloc. En un esport com el nostre, que és tan perfeccionista, s’han d’entrenar moltes hores. Això és la part més dura de la “sincro”.

3. Ets una icona de la natació sincronitzada però abans que comencessis a guanyar medalles gairebé ningú coneixia aquest esport. Com és que et fas fixar en la “sincro”?  

Com t’he comentat abans va ser gràcies a una casualitat: la meva cosina ja la practicava…i jo m’hi vaig afegir.

4. La natació sincronitzada combina la natació, la gimnàstica i, fins i tot, les coreografies de ball. Quan sortiu de l’aigua us passeu moltes hores a la sala de màquines del gimnàs?

Sí, també passem molt temps al gimnàs. A banda del treball dins l’aigua, cal fer molta preparació física i entrenaments de coreografia per a memoritzar els moviments que fas a la piscina. Aquests moviments s’han d’intentar perfeccionar fora de l’aigua. Per aquest motiu també fem moltes hores de dansa.

5. Per culpa teva molts ens hem frustrat intentant imitar les piruetes que fas a la piscina. Si no toques de peus a terra, com pots fer la vertical amb una cama aixecada i no enfonsar-te?

És una qüestió de força, tècnica i l’experiència de molts anys fent aquest esport. Després de tant de temps, acabes tenint un domini de l’aigua que sembla impossible que puguis fer el què fas…però ho fas!

6. Les nedadores de sincronitzada dissimuleu el patiment amb un somriure d’orella a orella. En què penseu per transmetre aquesta alegria i no fer cara d’esgotament?

Intentem interpretar la música. No sempre es tracta de somriure sinó d’interpretar el què estàs nedant. Nedem amb música i cada música té una temàtica diferent, per això mires d’expressar sempre alguna cosa mentre ets dins de l’aigua. Encara que t’estiguis “morint” de cansament o de dolor, ningú ho ha de notar.

7. Els vostres exercicis aquàtics sempre van acompanyats de música. Quin estil musical t’emocionava més mentre competies?   

Doncs tots els estils. Si la música em “deia” alguna cosa i em feia sentir emocions, aquella cançó ja m’agradava. M’era igual l’estil, l’important és que em provoqués alguna emoció. La música m’havia d’arribar a l’ànima.

8. Una pregunta per tots els joves que volen provar la “sincro”. Quina és la millor edat per a començar a practicar-la?

Crec que sempre abans dels 10 anys. La millor franja d’edat és entre els 5 i els 10 anys, no més tard.

9. L’Anna Tarrés, la seleccionadora espanyola de natació sincronitzada, sempre t’anima a que et facis entrenadora. T’agradaria ensenyar tot el que has après a aquestes noves generacions?

Sí, sí, m’agradaria. Considero que després de tants anys, poder aportar les coses que he après al llarg de la meva carrera em faria molt contenta.

10. Tu que has estat una gran campiona, quins valors associes a l’esport?

En primer lloc, la disciplina. En segon lloc, el sacrifici. I, finalment, la companyonia (la solidaritat entre companys d’equip), en especial en el cas de la natació sincronitzada.

El Minitest

Viatge: A qualsevol illa

Animal: El gat

Videojoc: No en conec cap!

Esport: La natació sincronitzada

Llibre: “Tokio Blues” del japonès Haruki Murakami, una novel·la molt nostàlgica en què el protagonista ens explica com va ser la seva vida en el seu primer any d’estudiant universitari a Tòquio

Roger Roca, atleta
Roger Roca, atleta

Quan era petit deixava la pilota de futbol a la banda: preferia donar voltes al camp. Avui, el Roger Roca és un dels millors esportistes del país perquè ha estat sis vegades Campió de Catalunya de Mitja Marató (una cursa de 21.097 metres), que és diu ràpid. Però és que, a més a més, és un dels millors atletes del planeta perquè és l’actual Campió del Món de Duatló, la seva especialitat.

“És imprescindible que els nens facin esport”

1. Roger, recordes quan vas decidir que volies ser atleta?

No sé si he pres mai aquesta decisió directament però des de ben petit m’agradava córrer. Quan al “cole” fèiem esport, jo destacava més corrent en distàncies llargues que fent esprints, jugant amb la pilota o fent esports d’equip.

2. Cal entrenar molt per a ser atleta, o els atletes ja naixeu amb un do?

No, no…s’ha d’entrenar molt. Molt més del que la gent es pensa. Cal entrenar cada dia de l’any, de dilluns a diumenge, encara que sigui Nadal o Cap d’Any. Nosaltres no descansem cap dia i hi ha dies que entrenem dues vegades o, fins i tot, tres.

3. La majoria de nens tenen ídols en el món de l’esport a qui els agradaria assemblar-se. Quin és el teu?

Mai he tingut un ídol però admiro el Haile Gebrselassie, que és un dels millors corredors de l’història i un referent clar per a tots els atletes. No només pel que ha guanyat sinó per la simpatia com ho ha fet.

4. Tu has fet de l’esport la teva professió però per la majoria de gent és una afició. És important que els nens tinguin l’hàbit de fer esport?

Jo crec que més que important és imprescindible. Se n’hauria de fer més a l’escola! L’esport aporta una sèrie de valors que no t’aporten altres activitats. A mi l’esport m’ha fet créixer a la vida, m’ha fet ser el que ara sóc.

5. Quins són els tres principals valors que associes a l’esport?

L’esforç, la disciplina i, encara que el meu sigui un esport individual, el treball en equip. Al Duatló moltes vegades t’ajudes amb un company per a entrenar o, fins i tot, a l’hora de competir. Sobretot quan ens interessa anar junts per anar més ràpid.

6. Sabem que la dieta d’un esportista és molt important. Quins són els aliments que no falten mai a la teva cuina?

La fruita, la verdura i sobretot la pasta, que és el nostre aliment essencial. A partir d’aquí, miro de portar una dieta mediterrània equilibrada menjant una mica de carn i peix.

7. Dius que sempre vas somiar en ser campió olímpic però que vas assumir que no era possible. És important conèixer les teves limitacions per a millorar?

És un aspecte fonamental: si tu no saps quines són les teves limitacions, no pots lluitar per a superar-les i sempre et pensaràs que ets alguna cosa més del que ets. El dia que vaig descobrir que no podria assolir el nivell suficient per a ser Campió Olímpic de Marató o de Triatló, em vaig posar a lluitar per aconseguir altres objectius, com ara ser Campió de Catalunya, d’Espanya o Campió del Món de Duatló.

8. El teu esport és una disciplina de resistència. Quan les cames t‘estan a punt de fer figa, què penses per no defallir?

Penses en tot el que has entrenat i amb la gent que t’envolta, com la família i els amics. Penses en tot l’esforç que has dedicat per estar competint i que, realment, allò és el que vols fer encara que pateixis una mica. A més, els atletes ja tenim assumit que la nostra activitat té un component de patiment que, fins i tot, ens agrada. Si no ens agradés patir, no estaríem aquí. La paraula “rendir-se” no existeix en el nostre esport.

9. L’any 2011 vas convertir-te en Campió del Món de Duatló. Quan aconsegueixes aquesta fita màxima, et marques nous reptes o perds l’ambició?

A la meva edat – tinc 34 anys, estic a la part final de meva carrera esportiva – costa marcar-te nous reptes perquè sé que la fita que he aconseguit és insuperable. En tot cas, l’objectiu és gaudir del que faig. Si no puc repetir l’èxit, intentaré guanyar altres títols. Continuaré lluitant per fer-ho el millor possible.

10. Com a pare, t’agrada la iniciativa d’un mitjà de comunicació infantil i juvenil que combini el joc i l’informació?

I tant, els mitjans de comunicació són “superimportants” perquè estan presents a totes les cases i fer una informació de qualitat dirigida als nens és bàsic.

El Minitest

Viatge: Cadaqués, un raconet que m’encanta i on em vaig casar.

Animal: El cavall

Videojoc: L’”Age of Empires”, un joc d’estratègia per a construir les bases de la civilització.

Esport: El Duatló, que és el meu.

Llibre: “L’art de la guerra”, un llibre xinés d’estratègia militar que es pot aplicar a totes les facetes de la vida per afrontar els problemes del dia a dia.


Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (1) in /home/diariwin/public_html/temporada4/wp-includes/functions.php on line 4344